Perquè creix PODEM? ALFREDO ALBERO VILAPLANA. Portaveu del Cercle PODEM d’Alcoi

PODEM/PODEMOS es una força política de nou tipus que ha irromput al panorama polític de l’Estat Espanyol amb una força que ha sorprès a propis i estranys.

Més enllà de les simpaties o antipaties que es poden tindre cap a PODEM, sembla innegable que el nivell d’acceptació que està tenint a la societat, constitueix un fenomen social sense precedents en la història política espanyola.

Davant d’aquesta realitat incontestable, cal fer-se una pregunta:
Perquè, en un període històric en el qual els partits tradicionals pateixen d’un descrèdit social extraordinari, PODEM creix contínuament a les enquestes d’intenció de vot?.
Per tal d’entendre una mica aquest fenomen, cal mirar el panorama social i polític en el qual estem immersos.

Al moment actual, la corrupció de la societat espanyola abasta nivells increïbles. Cada setmana, poc més o menys apareix un nou cas de corrupció més gran i més greu que el de la setmana anterior fins al punt de que es fa difícil memoritzar els d’un parell danys. Algú se’n recorda del cas d’un tal Urdangarin?.

La corrupció ja no és cosa d’un grapat de desaprensius que se’n aprofiten dels seus càrrecs per a obtindre profit personal. La corrupció política s’ha convertit en una xarxa de polítics i empreses d’àmbit nacional, en una organització criminal que està utilitzant l’administració pública per tal d’exprimir l’Estat com si fos una llima i al mateix temps, ens demanen al poble(,)retallades i sacrificis.
D’altra banda, els partits polítics que, tot hi ha que dir-ho, reaccionen amb diferent grau de contundència davant dels casos particulars de corrupció, estan considerats a la Constitució com a eines indispensables per al funcionament democràtic de l’Estat. Però, tot i això, semblen ser incapaços de reaccionar adequadament front a aquest càncer social.

Açò fa que la societat ha acabat considerant-los, no com als instruments de participació política democràtica, que és la missió que la Constitució els encomana, sinó com a simples maquinaries electorals per a que les elits de cada un d’ells es puguen presentar a les eleccions, i poc més.
Pel que fa ales polítiques de govern aplicades els darrers anys, els ciutadans cada dia veuen amb més claredat que son les mesures de retallades en drets i serveis públics, a més dels augments d’impostos aplicats pels últims governs de l’Estat les que han contret l’activitat econòmica i han conduit al país a un pou de misèria com mai no s’havia conegut.
A estes polítiques impopulars i de servei als interessos dels grans poders financers,s’han entregat, de manera pendular, els dos grans partits.

Front a tot açò, en un context en el que tot semblava conduir a la impotència i a la resignació, una nova força política, amb un nou discurs, ha sigut capaç connectar amb la societat i de transmetre-li que, el que hem conegut fins a avui com a practica política, no ho era en realitat. La política, ben entesa, no ha de ser el contuberni de les cúpules dels partits reunides als despatxos. La política ha de ser debat popular, participació ciutadana a l’hora d’encontrar solucions als problemes col•lectius, basades en l’interès general. I tot, amés, sense trampes, amb honestedat.

Per estes raons, PODEM, la única força política que no te cap cas de corrupció a les seves files, està sent víctima dels més furiosos atacs per part dels més poderosos mitjans de comunicació, que tot hom sap a quins interessos serveixen.
Primer se’ns acusava de ser amics d’etarres.
Desprès de ser “Chavistes” i populistes.
Ara, que ja s’ho veuen vindre, de que no estem preparats pera governar.
Tot mentires. Tot símptomes de que tenen por de perdre els seus privilegis, de perdre el control d’un país que consideren la seva propietat.
Les societats humanes son entitats vives. Com a tals, creixen i experimenten canvis i en esta època ho fan a una velocitat accelerada.

El encert de PODEM no ha sigut altre més que el d’haver analitzat l’actual situació social i política adequadament. Haver entès quins son els canvis que s’han produït i s’estan produint al país i haver construït un nou model d’organització política que, responent a la actual realitat social, s’ofereix a la societat com a un autèntic canal de participació política, per tal de que, tots plegats, donem resposta, democràticament, als greus problemes que asfixien al país.
La cosa, en realitat es ben senzilla: la societat necessita participació i honestedat.