Perits en el judici de Domus Vi: “no és un tema d’atzar, és que es va fer malament”
El judici continua hui amb un altre perit dels demandants, i els primers de la defensa
El judici civil per les morts ocorregudes en la residència Domus Vi Alcoi durant les primeres setmanes de la pandèmia de la COVID-19 després de la demanda presentada contra la gestora de residència, Quavitae, i contra l’entitat asseguradora, Mapfre España, per part de 46 familiars de 18 residents i usuaris d’aquest centre geriàtric va començar aquest dilluns i al llarg de tota aquesta setmana hi ha hagut vistes diàries, incloent-hi el dia de hui.
Amb el calendari actual –hi ha hagut modificacions sobre l’inicial–, les conclusions, i per tant, el final del judici, estan previstes per al dijous 10 d’octubre, de manera que queden les compareixences de hui, del dilluns 7 i del dimarts 8, acudint a totes elles perits de la part demandada, i hui, també un dels demandants.
En aquests dies s’han viscut llargues –i en uns certs moments, tibants– jornades en el Jutjat nº3 d’Alcoi, i és que, sense anar més lluny, ahir la vista va començar sobre les 9 del matí, i va finalitzar al voltant de les cinc de la vesprada.
En les vistes han anat eixint detalls d’aquelles tràgiques setmanes gràcies als testimoniatges dels compareixents, partint del que fora cap de secció de la UHD, en el moment dels successos, ja que va ser el primer a declarar.
Cal indicar que, prèviament al fet que el doctor començara la seua declaració, la vista va arrancar amb un recurs presentat per la part demandada perquè el judici anara a porta tancada, alguna cosa que va refusar el jutge, considerant que preval la llibertat d’informació de cara al fet que els mitjans de comunicació puguem cobrir el judici, alhora que es tracta d’un procediment “que suscita l’interés públic”.
DECLARACIONS TESTIMONIS
En les vistes del dilluns i del dimarts van comparéixer testimonis de la part demandant, és a dir, dels familiars.
Entre ells estava el citat doctor de la UHD, i també extreballadors de Domus Vi Alcoi en el moment de la pandèmia, així com familiars d’usuaris ja morts que no formen part de la demanda però que van afirmar compartir diverses queixes, especialment referides a la falta de personal, i que aquest problema no es va produir només durant la pandèmia, si no que venia d’abans, i van argumentar els seus motius per a no formar part de la demanda, entre ells temes econòmics, així com necessitar tancar el capítol o no haver-hi consens entre els familiars.
En aquestes declaracions es van escoltar paraules com a “desastre”, “hecatombe”, “impotència”, “caos absolut” o “camp de batalla”.
Alguns dels testimoniatges van ser realment escruixidors, com el cas que va comptar una ex treballadora, que va afirmar que una senyora morta va romandre, almenys, 12 hores a la seua habitació amb la seua companya al costat, plenament conscient, o la filla d’una usuària que va contar que un dia es va trobar a la seua mare, baix del llit.
Es va fer al·lusió a la falta d’aïllament, de material, o de seguiment de protocols: “va començar a haver-hi control quan va intervindre Sanitat i va començar a posar normes”, va assenyalar una de les testimonis.
El dimecres va arribar el torn dels testimonis de la defensa, de Quavitae, començant per la que era directora de Domus Vi Alcoi en eixe moment, qui si que va reconéixer falta de metges, però també va afirmar complir amb les ràtios establides. Sobre això, es va parlar sobre les diferents sancions de Sanitat a aquest centre, tant per falta de protocols com de personal, entre altres temes.
Així mateix, va defensar la gestió realitzada i la implantació de protocols, tant en la pandèmia de la COVID-19, com en els brots de gastroenteritis que va haver-hi abans, un tema del qual també s’ha parlat en el judici, al·legant problemes previs, que van derivar en queixes dels familiars, que es van constituir com a Plataforma abans de passar a ser Associació, ja en 2020.
La que fora directora va negar algunes de les afirmacions del cap de la UHD, tant pel que fa a la presència d’ella en la residència –va dir que estava teletreballant–, ja que va afirmar arribar a mitjan matí i anar-se de matinada, com també en el dia en què el geriàtric va ser intervingut per Sanitat.
Altres treballadores i extreballadores, així com familiars d’actuals residents –en la vista d’ahir aquests últims– van defensar la gestió realitzada.
PRIMERS PERITS
Després dels testimonis, ahir van assistir els dos primers perits d’aquest procés, tots dos de la part demandant, i mostrant-se molt contundents sobre l’elevada taxa de defuncions –quasi un 53%, un percentatge molt per damunt de la mitjana nacional, i fins i tot de la Comunitat Valenciana, segons van apuntar–: “no és un tema de mala sort o d’atzar, és que es va fer malament”, assenyalant directament a algunes de les decisions adoptades, com la falta d’aïllament i sectorització, l’encreuament d’usuaris –passar el dia en una planta i pernoctar en una altra, segons s’ha explicat aquests dies, sobre el que van argumentar que la mobilitat d’una planta a una altra va augmentar el risc de contagi– o la falta d’adopció de mesures preventives quan hi havia sospites de casos i per al que es comptava amb pautes preventives per a residències des de finals de febrer emeses per l’Institut Carles III, que és l’institut de Salut Pública.
Així mateix, van deixar constància que no han comptat amb tota la informació clínica dels morts, ja que la part demandada no li les va facilitar al complet. Malgrat això, van apuntar que “amb la informació que ens passen, hi ha espais de temps amb persones amb simptomatologia que no els visita cap professional sanitari”, arribant a assenyalar que “sembla que allí no hi havia cap metge”.
Van coincidir a apreciar “negligència” en l’actuació del centre.
Notícies relacionades: