Periodisme en temps de desinformació

Fa temps que el periodisme viu un desprestigi constant. I no perquè els professionals del sector no treballem amb rigor i ètica, sinó perquè enmig del soroll informatiu, cada vegada és més difícil distingir qui està fent periodisme de veritat i qui s’aprofita de la desinformació per a marcar agenda, generar audiència o, senzillament, manipular.

Vivim en una època en què qualsevol persona amb accés a internet es pot convertir en “líder d’opinió”. Les xarxes socials estan plenes de falsedats disfressades de notícies, de vídeos editats per a enganyar i de mitjans de dubtosa credibilitat que, sense contrastar res, publiquen qualsevol cosa que encaixe amb una determinada narrativa. I el pitjor és que hi ha qui es creu tot açò sense qüestionar-ho. La conseqüència directa és la pèrdua de confiança en els mitjans i en els periodistes que realment exercim la nostra professió amb honestedat.

Però no només els pseudoperiodistes i els creadors de “bulos” són responsables d’aquesta situació. També hi ha partits polítics que envien notes de premsa plenes de mitges veritats o directament falsedats, sabent que molts mitjans les publicaran sense qüestionar-les. Això no sols afecta la qualitat de la informació que arriba a la ciutadania, sinó que també fa molt de mal a la credibilitat del periodisme. Perquè, quan un periodista confia en una font oficial i aquesta menteix, qui queda en evidència no és el polític, sinó el mitjà que ha donat per bona la informació.

El periodisme de qualitat no és un tweet viral, ni una tertúlia on es parla sense proves, ni una notícia copiada d’un comunicat institucional sense cap contrast. El periodisme és investigació, és preguntes incòmodes, és verificar, és donar veu a totes les parts i, sobretot, és responsabilitat. La nostra feina no consisteix a dir allò que la gent vol escoltar, sinó a explicar la realitat, encara que siga incòmoda.

I és per això que cal reivindicar el bon periodisme, el dels professionals que treballen amb ètica i rigor, el que busca la veritat, el que no es deixa arrossegar per la pressa ni per la necessitat de clics. Així com quan algú està malalt confia en un metge, o quan té un problema legal recorre a un advocat, també hauríem de confiar en els periodistes de veritat per a informar-nos. Perquè la informació és un dret i, sense ella, la societat està condemnada a viure en la manipulació i la mentida.

Alguna cosa caldrà fer per a frenar aquesta tendència perillosa. Potser l’educació mediàtica hauria de ser una prioritat, perquè la ciutadania aprenga a diferenciar informació de desinformació. Potser caldria regular millor la responsabilitat dels qui difonen “fake news” de manera deliberada. Però, sobretot, caldria recuperar el respecte pel periodisme rigorós. Sense ell, la democràcia està en perill.

JÉSICA SEMPERE. Periodista