Pérez Payá, un alcoià al capdavant del futbol espanyol

El cognom Pérez sempre estarà vinculat a l’època daurada del Alcoyano. El seu pare, Àngel Pérez Soler, va ser jugador, entrenador i president blanc-i-blau. Ningú ha aconseguit igualar el seu palmarés. Va ser membre fundador i jugador del Real Alcodiam Esportiu i del CD Alcoyano. Va arribar a la presidència en 1942, dos anys després de ser nomenat secretari de l’Ajuntament, obrint-se una etapa gloriosa sota el seu mandat que va culminar amb l’ascens a Primera Divisió, una fita en l’època.

L’any de la seua estrena com a president va portar al Alcoyano a Segona. Aquesta temporada l’equip va acabar com a campió regional i va aconseguir ascendir després d’un empat a casa de l’Elx en l’última jornada de la ‘liguilla’ d’ascens, que va deixar al Alcoyano tercer per davant del Eldense i després del Màlaga i el mateix Elx.

CAMPIÓ D’ESPANYA

Va ser el pròleg de l’etapa més meravellosa de la història blanc-i-blava culminada dos anys després amb l’ascens a Primera Divisió en la temporada 45/46. Paral·lelament a aquell Alcoyano que va deixar una enorme petjada en el futbol espanyol un grup de jugadors locals portava al Serpis pel cap alt del futbol amateur espanyol. El 23 de maig de 1948 es proclamava campió d’Espanya d’Afeccionats en derrotar per 4-0 al Indauchu basc en el Metropolità de Madrid.

El seu fill José Luis va ser titular aquell dia i va fer un dels quatre gols del Serpis. En aquells dies era un estudiant de Dret i de Ciències Econòmiques que compaginava la carrera que estava cursant en els jesuïtes de Deusto amb jugar en Segona Divisió amb el Baracaldo. Fins que en l’estiu de 1949 va tornar al domicili familiar amb la llicenciatura en la butxaca i així jugar la temporada 49/50 amb el Alcoyano en Segona Divisió.

Va disputar totes les trobades de la primera volta i dos partits de la segona, acomiadant-se com a jugador del Alcoyano el 8 de gener de 1950 contra el Salamanca, partit que va acabar amb l’inflat marcador de 5-1, amb tres gols que van portar la seua signatura. Acabava de fitxar per la Real Sociedad, que li va requerir com a reforç per a aconseguir la permanència en Primera Divisió. El seu debut amb la nova samarreta no va poder ser més espectacular, marcant-li dos gols al Real Madrid a Chamartín.

La seua facilitat per a desembolicar-se en l’àrea rival va despertar l’interés de diversos clubs en el seu fitxatge. Equips com el Barcelona, Zaragoza, Valladolid o Rácing de Santander van voler la seua incorporació. Però el jove José Luis va triar quedar-se a Madrid i en l’estiu de 1950 fitxa pel At. Madrid perquè la seua condició de jugador amateur li permetia preparar millor en la capital les seues oposicions a funcionari de l’Estat.

Precisament va viure els seus millors anys com a futbolista vestit de blanc-i-vermell. En ser amateur només cobrava les 300 o 500 pessetes de l’època que l’Atlètic de Madrid li pagava per victòria.

Va ser membre de la famosa ‘Davantera de cristall’ al costat de Juncosa, Ben Barek, Carlsson i Escudero, que va conquistar dues lligues de la mà de Helenio Herrera. Pérez Payá va participar activament en la segona, la que va guanyar a Sevilla amb un gol de Ben Barek, anotant aqueixa temporada 14 gols en 26 partits.