Pérez Payá, titular en el debut del Madrid en la Copa d’Europa
Aquella primera edició de la Copa d'Europa va ser guanyada pel Reial Madrid
L’alcoià Pérez Payá figurava en a alineació del primer partit del Reial Madrid en Copa d’Europa. Immersos en un mes de setembre futbolísticament extrany, la xarxes socials mancant partits de competició de clubs s’han dedicat a recordar velles gestes, entre elles el primer partit del Reial Madrid en Copa d’Europa, competició predecessora de la Champions i que en el seu moment va tindre una gran repercussió, perquè fins llavors només hi havia tornejos continentals de seleccions i els clubs es limitaven a jugar els campionats estatals. La Copa d’Europa no sols va revolucionar el món del futbol, sinó que en l’actualitat és un dels espectacles esportius més universals.
Precisament dimarts passat dia 8 es van complir 65 anys d’aquell primer partit del conjunt blanc en el seu torneig favorit que ha conquistat fins a tretze ocasions. Una efemèride que adquireix major transcendència per a la nostra ciutat si tenim en compte que el Reial Madrid va jugar aquell partit amb un alcoià en les seues files. Pérez Payá havia fitxat dos anys abans, en 1953, pel conjunt blanc procedent del *At. Madrid coincidint amb la seua arribada amb la de Di Stéfano.
Aquell fitxatge de Pérez Payá pel Reial Madrid va estar envoltat d’una certa polèmica. Va haver-hi manifestació d’afeccionats blanc-i-vermells, però l’alcoià va decidir acceptar les 150.000 pessetes anuals que li pagava el conjunt de Chamartín, rebutjant l’oferta del València que era superior en l’econòmic.
Aquell primer partit europeu del Reial Madrid es va jugar el 8 de setembre de 1955 en el Parc des Sports des Charmilles, estadi del Servette. Pérez Payá va formar en l’atac juntament amb Molowny, Di Stéfano, Rial i Gento, autèntiques llegendes del conjunt blanc.
El Reial Madrid entrenat per Vilallonga va guanyar per 0-2 amb gols de Miguel Muñoz i Rial. Pérez Payá va passar a la història d’aquell partit per ser el primer a inquietar al meta Ruesch, estavellant la pilota en el travesser.
Aquella primera edició de la Copa d’Europa va ser guanyada pel Reial Madrid. Després d’eliminar al Servette, van caure el Partizán iugoslau en quarts, el Milan en semifinals i en la final es va derrotar al Stade Reims francés dels Kopa, Hidalgo i Sinibaldi per 3-4.
Dos mesos després d’aquell partit a Ginebra, Pérez Payá va jugar en Wembley el seu segon i últim partit amb la Selecció espanyola. Espanya va perdre 4-1 contra Anglaterra.
Aquell dia van jugar: Carmelo, Segarra, Garay, Campanal II, Mauri, Maguregui, Miguel, Pérez Payá, Arrieta, Doménech i Collar. Pérez Payá va jugar un any més en el Reial Madrid i amb 28 anys va decidir penjar les botes per a dedicar-se plenament a la seua carrera professional com a funcionari de l’Estat. Un 22 de setembre de 1970 es va convertir en president de la Federació Espanyola de Futbol, càrrec que va ostentar durant cinc anys. Des de llavors va fixar la seua residència a Madrid i en l’actualitat té 92 anys.