Pere Cañellas parla de la força del vestuari per a explicar el dolç moment del Alcodiam
Als seus 36 anys, es planteja seguir dues o tres temporades més en actiu i arribar als quaranta amb la samarreta del Alcodiam
Si hi ha una veu dins del vestuari del Alcodiam amb suficients elements de judici per a explicar les causes del dolç moment dels de Lorenzo Pastor, aqueix és Pere Cañellas. Les dotze temporades defensant la seua samarreta li confereixen una aura especial per a donar les claus d’un curs que porta pel camí de convertir-se en històric. El 5 blaugrana parla de diversos factors, però sobretot es refereix a la força del vestuari i al treball diari com les dues bases principals sobre les quals s’assentisca l’extraordinària campanya d’un equip que sembla no tindre límits.
El veterà jugador, que travessa una segona joventut als seus 36 anys, explica que “he tingut la sort de poder formar part de plantilles molt bones, però quant a grup humà, potser aquesta és una de les millors. Hem aconseguit fer una pinya molt forta dins del vestuari i aqueixa amistat l’hem traslladada a la pista de joc. Som companys, però també amics. Si a això afiges que l’equip està treballant molt i bé i que els resultats estan acompanyant, fa que tinguem molta confiança a l’hora de jugar”.
Una altra qüestió que destaca és la mescla d’experiència i joventut amb la qual s’ha dissenyat aquesta plantilla. “Sense qualitat no aniríem a cap part. A més d’un bon grup, hi ha molt de nivell dins de l’equip. És fàcil entendre’s amb jugadors com Ferran o Gonzalo, amb els quals a més porte molt temps compartint pista. Pràcticament juguem de memòria. Amb una mirada moltes vegades ens sobra per a entendre’ns.
També Agustín ha fet un important salt de qualitat des que va arribar i ens està donant moltíssim. Enguany ha arribat Aleix i després està gent de la pedrera com Marc. Després tenim a Guiri, que està enorme. Està sent clau per a nosaltres. Quan hi ha algun problema saps que ell està per a respondre’t. En hoquei el porter és una peça essencial d’un equip. L’any passat van ascendir el Vendrell i Mataró perquè tenien als millors porters”, admet.
Aqueix nivell de compenetració considera Pere Cañellas que li està donant molts punts. “Els equips cada vegada ens tenen més estudiats. En la primera part moltes vegades ens costa, hem de ser pacients i esperar a la segona, tirant mà bé de la qualitat de la nostra plantilla o l’experiència. Potser enguany hem tingut més sort en la confecció del grup. L’any passat ens va tocar jugar junts als quatre que baixem de OK Lliga. No vull dir amb això que siga una lliga més fàcil. Està el Alcobendas, l’Arenys, el Barça B o l’Alpicat, rivals que no et permeten relaxar-te un moment. L’equip ja va demostrar l’any passat que estàvem per a pujar. Sense Covid estic convençut que haguérem agafat al Vendrell i no sé què haguera passat”, subratlla.
CATORZE MESOS SENSE PERDRE
El punt que diferència al Patín Alcodiam de la resta d’equips de la OK Plata és que continua invicte i encara no ha cedit una derrota. Són ja catorze mesos, des de desembre de l’any passat quan perdent en la pista del Barça B, que els blaugranes no perden. “Algun dia arribarà, però ara mateix no pensem en ells. Portar tants partits sense perdre té molt mèrit. L’equip està a un nivell molt alt i ens agradaria allargar el màxim possible aquesta ratxa. Acabar aquesta lliga sense cap derrota serien paraules majors. En la meua etapa en el Barça Juvenil vam estar tot un any sense perdre. Va ser una cosa molt bonica però en sènior no m’ha passat mai”, revela.
Més que tancar tot un curs sense un esborrall en el full de serveis, el vertader objectiu del Alcodiam és acabar la lliga a la part alta de la taula i ascendir sense tindre la necessitat de disputar un play-off enfront d’un equip de OK Lliga. “Seria l’ideal i és el que ens agradaria aconseguir. Cada vegada ho tenim més a prop, però queda encara molta lliga”.
Damunt està el premi de la classificació per a la Copa de la Princesa com a primers de grup. “És una competició que ens il·lusiona. Hauria estat bé jugar-la ara, després és una arma de doble tall, perquè si ascendeixes i també aconsegueixes el títol, serà una temporada redona, però si no aconsegueixes pujar, no hi haurà consol encara que aconseguisques la copa”.
Fa poc veia molt lluny imaginar seguir en actiu fins als 40 anys, però el pas del temps no perdona i aqueix moment cada vegada està més a prop. “Ha passat de ser una cosa llunyana a convertir-se en un repte. Crec que ho puc aconseguir. Vaig tornar amb un objectiu, retornar a l’equip a la OK Lliga. Em veig amb forces per a seguir dos o tres anys al màxim nivell. La meua il·lusió és tornar a jugar en escenaris mítics com el Palau, Riazor o Reus. Físicament estic treballant més que mai. Mai he sigut de gimnasos o eixir a córrer. Amb 36 anys ho estic fent. L’edat no perdona i tampoc una categoria com la OK Plata. Ací els partits són d’anada i tornada i els rivals t’estrenyen molt. La OK Lliga és una categoria més tàctica, de pensar més. Sóc el primer que si arribat el moment m’he de fer a un costat, el faré donant les gràcies de tot el que he gaudit i el feliç que he sigut en una pista”, conclou.