Per què una mesa per la salut mental?

Des de Guanyar Alcoi hem presentat la proposta de dur a terme una mesa pública per la salut mental a Alcoi. La proposta ha rebut el suport unànime de tots els grups de la corporació excepte VOX.

Hem presentat aquesta proposta per eixa dona que treballa 12 hores. Que deixa als seus fills a casa sa mare i quan els arreplega ha d’escoltar com desobedients són. I que sap que millor estarien fent extraescolars, anglés com els seus companys de classe, però no ho pot pagar. Que no té temps per revisar si han fet els deures. Que no li dóna la vida per a cuinar alguna cosa elaborada per sopar. I que després de gitar-los, quan aconsegueix que s’adormen, ha d’escurar, preparar-se el dinar i si arriba netejar la cuina. I clar, està trista. Profundament trista.

Hem presentat esta moció pel xicon que veu a l’Instagram com de bé s’ho passen els seus companys de classe però a ell no el conviden mai. I cada dia té un mal de cap més fort i li costa més respirar.

Hem presentat aquesta proposta per la professora d’institut que té estudiants a classe que mengen molt poc. I que ho ha dit a la família. Però la família tot que vol arreglar-ho no sap com. I al centre de salut li donen suport sí, però ara estan saturats i fan el que poden. I no és un cas greu. No de moment.

Hem presentat aquesta proposta per la jove que després de fer una carrera i dos màsters no pot anar-se’n a viure sense l’ajuda dels pares. I no li troba sentit a la seua vida.

Hem presentat aquesta proposta per eixe treballador, com hi ha milers, que cada dia, cada dia, l’humilien amb per no arribar a objectius de feina inabastables.

És açò el que volem posar sobre la taula amb aquesta proposta. Perquè les xifres de diagnòstics i de suïcidis que darrerament ixen a la premsa són esfereïdores però hi ha un abans d’aquestes situacions que cal abordar. Coneixem i respectem la feina que es fa des dels professionals de l’àmbit als diferents recursos existents a la ciutat. Però la salut mental no és un tema sectorial, no és una qüestió a la que es pot donar una solució individual ni assistencial, és una qüestió que ha de travessar tota la nostra vida quotidiana i per tant tota la feina que es fa a un ajuntament. Són precises solucions col·lectives i estructurals. Seria massa cínic dir que ens preocupa la salut mental dels alcoians i alcoianes i al mateix temps mirar cap a un altre costat – o directament promoure- la precarietat laboral que tants problemes ens causen en termes d’ansietat, estrés o depressions. Poca cosa podem fer amb les condicions inherents que causen malalties a les persones, però podem fer molt en les causes de context. I és això el que hauríem d’estar batallant, cada dia. Des d’un ajuntament no podem canviar un sistema capitalista que ens emmalalteix però sí que el podem matisar. I per descomptat podem contribuir a teixir els vincles que poden acompanyar i acollir a les persones d’aquest poble que passen o passaran per una situació així.

Proposem una mesa de salut mental per atorgar-li, no visibilitat, sinó l’estatus d’un problema central en les preocupacions d’aquest ajuntament. Perquè confiem en la capacitat transformadora de les polítiques locals. A un Ajuntament es pot fer molt per guanyar vida per als nostres veïns i veïnes davant d’un sistema que ens consumeix, només fa falta voler guanyar eixa vida.

Sandra Obiol, regidora de Guanyar Alcoi