Per la gestió pública municipal

Des d’EU sempre hem insistit en la necessitat de gestionar els serveis públics des de l’àmbit públic. Eixa ha estat la nostra constant en tots els debats que sobre el tema s’han donat al carrer i a les institucions.
Malauradament, però, hem assistit durant anys, tant en anteriors governs del PSOE com del PP, a tot el contrari, a la privatització de cada cop més serveis públics. I tot això s’ha fet sota premisses completament falses.

Els defensors de les privatitzacions, foren del signe que foren, argumentaven que els serveis millorarien perquè la gestió privada és més efectiva i resolutiva que la pública, que suposaria un estalvi econòmic a les institucions perquè les càrregues salarials eren assumides per empreses privades, i que lliuraria d’un pes innecessari a l’administració pública per poder-se centrar en altres menester. Arguments, que un a un, han estat desmentits per la pròpia realitat. I la realitat és que les privatitzacions han esdevingut indeficients per gestionar allò públic, allò que és bàsic per a la ciutadania.

La lògica empresarial del benefici obliga a retallar despeses per millorar la rendibilitat econòmica, el que deriva en retalls salarials, contenció en inversió i estalvi genèric. Conseqüència: pitjor servei. Exemples n’han sortit molts. En la memòria recent està la polèmica dels treballadors de la neteja de moltes ciutats de l’Estat, que front a l’empresa privada han tingut que defendre els seus legítims drets fent ús de les vagues i les mobilitzacions, el que ha suposat de fet, greus prejudicis als ciutadans que amb els seus impostos paguen per aquests serveis. O els conflictes en les empreses privades que gestionen el transport públic, que com al cas anterior acaben pagant-ho també el ciutadans. O les privatitzacions de la Sanitat Pública, o de les empreses energètiques, o de les Caixes d’Estalvi, o d’altres moltes coses que han anat privatitzant-se fins reduir l’espai de la gestió pública a la mínima expressió.

I és que en el fons la privatització no ha estat pensada per a millorar el servei als ciutadans, sinó per fer negoci i afavorir els interessos d’uns pocs. Si la lògica és el benefici del negoci, el resultat, a mig o llarg termini, és que l’empresa obtinga la millor de les plusvàlues possibles. Si la lògica és el benefici social o del bé comú, el resultat, pel contrari, és prestar el millor servei possible al ciutadà sense tindre com a referent el benefici econòmic sinó el guany comú.

De fet, molts dels problemes de corrupció que estem vivint en l’actualitat tenen el seu origen en les privatitzacions. Quan els voltors han vist la possibilitat de fer negoci amb els diners de tots, no han dubtat en subornar i posar sota control de la seua voluntat al poder públic.

Hi ha que deixar l’espai privat a la iniciativa privada i recuperar per a l’espai públic el que ha de ser públic. Tots els serveis bàsics han de tenir una consideració de rendibilitat i benefici social i no poden caure en mans d’interessos privats.

Així i pel que ens toca a la ciutat, EU entén que hi ha que anar recuperant tots aquells serveis públics bàsics que al llarg dels últims anys han anat privatitzant-se i que com ha quedat palès, han portat un increment desmesurat del seu cost sense obtindre cap millora del servei.

Entenem que cal iniciar la recuperació de tots aquells serveis que són bàsics per a la població i que la nostra realitat actual ens permeta abordar. Començar ja per la neteja de les escoles, la neteja viària, i altres possibles, és un inici important que ha de donar peu a recuperar a mig termini altres privatitzacions com la de la recollida i tractament dels residus sòlids urbans, o la del transport urbà, o la de l’aigua.
Els governs de l’esquerra han de tenir com a horitzó aquest objectiu per fer valdre l’interès col·lectiu al privat, i per demostrar que la gestió pública és garantia de benefici comú i que pot ser molt més efectiva i rendible de com ho és ara gestionada per empreses privades.

L’entrebanc com sempre, el PP, que amb les seues lleis –i la nova Llei de Regim Local, és un bon exemple– limiten l’espai de gestió dels Ajuntaments per lligar-nos les mans i blindar els interessos dels seus amos, que no són altres que els grans capitals que ens han dut a la crisi que patim. Però no hi ha mal que cent anys dure i més prompte que tard el poble es traurà de sobre al PP i el mal somni de la seua gestió a cop de lleis i decrets regressius.

Paco Agulló Payá. Primer tinent d’alcalde i portaveu d’EU