“Per a un director d’orquestra l’obra més important és la que et té ocupat”

A sa casa sempre va escoltar música, però va ser el primer músic de la família. Va estudiar flauta i encara sent molt jove un documental que mostrava els secrets del musical West Side Story li va influir cap a la direcció d’orquestres. Ha aprés al costat de grans com Lorin Maazel, Zubin Metha o Daniel Barenboim. Ha dirigit òperes i grans orquestres, recorrent el món sencer i emblemàtics escenaris de la música. És un director de prestigi internacional. Ens referim a l’alcoià Jordi Bernàcer Valdés (1976), qui assegura que encara li queda molt per fer i aprendre.

– En quin nivell diria que es troba en la seua reeixida carrera professional?
– No soc jo qui puga dir això. Estic desenvolupant una carrera internacional, no estic centrat en cap ciutat i això és una cosa que a mi m’apassiona. Poder treballar cada dia amb persones, públic i entitats diferents resulta molt enriquidor.

– A casa sempre va sonar la música, però, no obstant això, és el primer músic de la família.
– És cert. El primer que vaig estudiar música vaig ser jo, però la música ha estat sempre molt present. Els meus pares han sigut grans melòmans. I siga per la seua afició o pel meu propi interés, he assistit habitualment a concerts, la música l’he viscuda molt de prop sempre. Després van arribar els estudis en el Conservatori d’Alcoi, vaig continuar en el de València i els vaig completar a Viena.

– Ha sigut músic?
– Realitze estudis superiors de flauta i a Alcoi vaig ser músic en La Nova i en la Simfònica. Vaig formar part d’un duo de flauta i percussió. La flauta era el meu instrument i va haver-hi un moment en què va sorgir eixe cuquet de dirigir, però va anar estant encara a Alcoi.

– Què li va portar a ser director?
– No va haver-hi un moment o un fet que em va fer prendre eixa decisió. Però sí que recorde que els meus pares gravaven tot el que s’emetia en televisió en un vídeo VHS. En una d’eixes gravacions vaig veure un documental, que segurament es podrà veure ara en youtube, que es va gravar quan Leonard Bernstein va fer el musical West Side Story a Nova York. Allí es veia el treball del director fora del concert. Allò em va impactar i sense ser molt conscient m’encamine cap a eixa faceta.

– Per cert, recentment, Gregorio Casasempere ha deixat la direcció de la Sinfònica Alcoiana.
– És un amic, una persona per la que sent una gran estima. Va ser el meu primer professor en el Conservatori. Som amics i hem compartit concerts, música… No conec la situació de la pròpia Orquestra, el que puc dir és que ell ha treballat moltíssim per l’entitat i que el seu comiat va ser molt emotiva. Ara s’obri una nova etapa per a ell i la pròpia orquestra, a la qual desitge el millor.

– Recorda els seus primers concerts batuta en mà?
– Va ser encara estant a Alcoi, en el grup de Cambra de la Nova i en l’Orquestra de Cambra de la Simfònica. En tots dos llocs em van animar i em van abrigallar. Allò era fer música amb els amics, en un grup xicotet, tocant temes de Mozart o d’altres compositors que tenien peces per a grups xicotets. Així vaig començar.

– Després la música li ha portat per tot el món, a dirigir en grans escenaris i a treballar al costat dels més prestigiosos directors com Zubin Metha i Lorin Maazel.
– Són directors dels quals vaig ser assistent i per a mi va ser un privilegi. Acabats els estudis a Viena, poder treballar amb gent d’eixe nivell i enfrontar-te a la realitat del treball al costat de directors de gran talla i trajectòria tan important, va ser un privilegi…

> LLIJA L’ENTREVISTA COMPLETA EN L’EDICIÓ DEL 6 DE GENER DE EL NOSTRE CIUTAT.