Penàguila mon amour. SANDRA OBIOL. Regidora de Guanyar Alcoi
Duem ja dies parlant de la decisió privada de l’alcalde de traslladar-se a la seua segona residència només obriren el confinament perimetral de la ciutat. I a risc d’avorrir-vos volia assenyalar dues qüestions que crec que a penes s’han esmentat.
En primer lloc, em preocupa la sensació d’impunitat que ha de donar el càrrec. És curiós que el mateix Toni Francés ens recorda constantment que no té competències per a prendre decisions, que no té suficients recursos o que simplement no té ganes de dedicar-se a canviar allò que no acaba de funcionar. Però, tot i defensar ell mateix el seu poder reduït, resulta que té el poder suficient per a que ningú li diguera que potser era mala idea anar-se’n a Penàguila quan teníem a Alcoi la situació de la Covid19 disparada. Ha de manar molt quan ningú del seu equip –recordem, 11 regidors/es i 9 assessors/es- no s’atreveixen a dir-li que no és bona idea fugir de la ciutat quan tanta i tanta gent està patint, bé la malaltia directament, bé les seues conseqüències indirectes. Ho vull creure almenys. Perquè si no va ser així, si ninguna d’aquestes persones que l’acompanyen ho va pensar, la desconfiança amb qui ens governa arriba ja a nivells extraordinaris. I es que resulta innegablement que va ser molt mala idea anar-se’n a un altre poble. Ha sigut el mateix Francés qui ha destruït tota l’autoritat que poguera tindre. Ja no té legitimitat per a demanar res a la ciutadania, precisament quan és més necessari. No hi ha dubte que qualsevol petició que a partir d’ara faça a la ciutadania per acomplir les normes a un dels seus vídeos populistes les rialles que generarà seran eixordadores a cadascuna de les llars d’Alcoi.
I en segon lloc, crec que aquesta fugida i sobretot les excuses que va presentar, fan entendre millor com governa la ciutat Francés. Ara podem saber perquè es prenen tantes males decisions i perquè sempre tan tard. Si assumeix que passa, normalment, una bona part de l’any a una caseta de camp, aïllada i ubicada a un altre poble, assumeix que no passeja pels carrers d’Alcoi, que no compra a les seues botigues, que parla poc amb els alcoians i alcoianes. És una simple qüestió de probabilitat: a menys temps a Alcoi menys temps per conèixer-lo, tan senzill com això. I aleshores s’entén que Alcoi segueixa tan ensopida com la va deixar la dreta, que no haja volgut canviar gens ni miqueta les raons que ens generen malestar com a ciutadans/es. S’entén que fins ara no haguem tingut un pla de reconversió industrial, ni s’analitzen i es facen públiques les dades de la Smart City famosa, ni hagen pensat que potser era bo donar suport als joves en la seua precarietat, ni tampoc en una estratègia cultural.
Mentre dediquen esforços i ingents quantitats de diners públics a vendre la il·lusió que tenim un govern eficient i útil, la fugida a Penàguila ha deixat al descobert la realitat del govern que tenim. Ens repetiran mil i una vegades les bondats d’Alcoi, ens volen convèncer que tenim la millor ciutat possible. Però a la que ens girem, resulta que l’alcalde prefereix viure a un altre poble. I el pitjor: ni s’adonen com és de trist.