Paula Serrano: “la dansa és l’oblidada de les arts escèniques”

Paula Serrano ha estat entre les nominades, en el seu primer muntatge com a coreògrafa, als premis de les Arts Escèniques de la Comunitat Valenciana. Seguint amb les seues reivindicacions afig que “m’agradaria que ací a Espanya es treballara amb mecenes. Com als Estats Units. Persones que donen suport a l’art amb xicotetes aportacions monetàries, per a no haver de dependre de les subvencions públiques. És que…t’has de buscar un treball que et mantinga amb un fix, per a menjar, pagar les factures i compaginar-lo alhora amb ‘bolos’ en teatres, que és el que realment t’agrada, per al que has estudiat i estàs preparada. Encara que això ara mateix és una utopia, (això de fer ‘bolos’) si tenim en compte que els espectacles de dansa només ocupen un 5% de la programació en els teatres”.

Parlem poc després de tornar de la gala en la qual s’entreguen els màxims guardons de la comunitat valenciana de les arts escèniques i en la qual Paula Serrano estava nominada al millor espectacle, que porta per títol ‘Antes que todos lo sepan’, un muntatge que trenca motles, en pujar a l’escenari a tres ballarins (ella inclosa) que dansen per l’escenari, interactuant entre ells, sense tindre el sentit de la vista.

En el seu primer muntatge llarg (dura 50 minuts) com a coreògrafa ha sigut nominada: “Sí, estic orgullosa –diu– Crec que la institució ha volgut apostar per una artista emergent que trenca amb els formalismes i els estereotips en la dansa –continua– perquè ballem sense veure absolutament res. Portem làtex en els ulls”.

Això de ballar sobre un escenari amb els ulls tancats, no sé vostés, però jo ho veig fart complicat… “Tot va començar amb una cita de la fotògrafa Coco Capità que diu: Si ja ho has vist tot, tanca els ulls”.

Quan Paula Serrano va llegir aquesta frase, li van saltar totes les alarmes. El seu esperit reivindicatiu es va revelar i el va veure clar. “He volgut confondre a l’espectador a través de la vista –explica–, amb jocs de llums i canvis de posició. Li estic dient al públic: no et cregues tot el que veus, perquè pot no ser cert”.

“Ha sigut una àrdua labor d’investigació amb l’ONCE, que ens ha ajudat a saber com moure’ns per l’escenari sense veure, ajudant-nos de la veu; explicant què féiem a cada moment, on estàvem… En els assajos, ens hem xocat, hem caigut, ens hem topat de cara contra un focus”.

La peça nominada pertany a un projecte que es titula ‘Todos saben lo que está pasando’, que s’estrenarà a València, a l’octubre de 2022. Les noves generacions alcoianes vénen trepitjant fort, senyores i senyors, encara que a l’escenari pugen sense veure i de puntetes.