Passió i amor per la gimnàstica rítmica

Des que era una xiqueta xicoteta, María García, gimnasta del Club Gimnàstica Rítmica Alcoi tenia clar que la seua vida estaria lligada a aquest esport. Als tres anys, ja mostrava una flexibilitat extraordinària i es passava els dies practicant obertures i moviments característics de la gimnàstica. Va ser llavors quan es va inscriure en l’activitat extraescolar de rítmica en el Col·legi José Arnauda.

El seu entusiasme i talent no van passar desapercebuts, i als cinc anys, gràcies a una tia que coneixia entrenadores del Club Gimnàstica Rítmica Alcoi, María va fer el salt a un nivell més exigent. “Recorde eixos dies amb molta tendresa”, afirma. “Era molt xicoteta, però m’encantava moure’m i fer figures. No entenia molt, però em divertia”, afig.

Des de llavors, ha entrenat sota l’atenta mirada de Sara González, Sara Carbonell i Ana Tendero, als qui considera la seua segona família. “Les meues entrenadores m’han ensenyat tot, l’esforç, la constància i el sacrifici. Sense elles, no seria ací”, confessa.

El camí cap a l’èxit

Als sis anys, María García va competir per primera vegada a nivell autonòmic, aconseguint una impressionant tercera posició. Només un any després, es va estrenar en el nivell base, en modalitat nacional, i va quedar quarta d’Espanya en la categoria prebenjamí.

Va ser l’inici d’una carrera plena d’assoliments que a poc a poc la van consolidar com una de les promeses de la gimnàstica rítmica alcoiana.
L’any de pilota, l’alcoiana va obtindre un segon lloc en el Campionat d’Espanya, la qual cosa va marcar el seu ascens a la categoria absoluta. No obstant això, aquest canvi va portar nous desafiaments.

“Passar de treballar amb un sol aparell a tres va ser complicat”, reconeix. Encara que no va aconseguir classificar-se en el seu primer any, en 2018 va aconseguir arribar a la final de pilota com a aleví de segon any.

Superant una Pandèmia

En 2019, en el Campionat Nacional celebrat a Palma, María García va destacar en la categoria infantil. Va quedar tercera en la classificació general, segona en pilota i maces, i tercera en corda. No obstant això, la pandèmia de 2020 va trastocar la dinàmica competitiva. Els entrenaments a casa es van convertir en la norma i els nacionals es van retardar. Malgrat les dificultats, al desembre de 2020 va competir a València, a porta tancada, quedant entre les set primeres. “Va ser un període rar, entrenar a casa no era el mateix, però vam aprendre a adaptar-nos”, explica.

Amb la volta a la normalitat en 2022, va aconseguir classificar-se per a una final nacional i va quedar en el lloc 12. Enguany ha escalat una posició més, aconseguint l’onzé lloc.

Competició en conjunt

María també ha brillat en competicions en conjunt. En 2017, en la Copa d’Espanya aleví a Calp, el seu equip va ser campió en la Copa d’Espanya i subcampió en el Campionat d’Espanya. Per a ella, el treball en equip és una part fonamental de la seua formació com a gimnasta.
Eixe mateix any, va ser convocada per a una jornada de tecnificació en el Centre d’Alt Rendiment de Madrid i designada com a esportista d’elit de la Comunitat Valenciana, un reconeixement que va marcar un abans i un després en la seua carrera.

“El CAR va ser una experiència increïble. Vaig conéixer a gimnastes de tota Espanya i vaig aprendre molt sobre el que significa competir al més alt nivell”, recorda. Per part seua, convertir-se en esportista d’elit també va ser una gran notícia ja que va suposar un gran suport econòmic per a continuar amb la seua formació com a esportista.

Evolució
María reflexiona sobre com ha canviat el seu enfocament competitiu amb els anys. “Quan tenia set o huit anys, només pensava a gaudir i fer el que practicava en el club. No era realment conscient del que estava aconseguint, només eixia al tapís a passar-lo bé”, comenta. Amb el pas del temps, els nervis i la pressió van començar a aparéixer, i l’enfocament va canviar. “Ara penses més en les altres participants, t’exigeixes més i la pressió es fa sentir molt més”, afig. Encara que reconeix que controlar l’ansietat és un repte, valora les eines que les seues entrenadores els ofereixen per a gestionar les emocions

Abans d’eixir al tapís
Anteriorment, María i les seues companyes comptaven amb el suport d’un coach o psicòleg esportiu, però actualment no disposen d’aquesta figura. No obstant això, les entrenadores continuen oferint xarrades i orientacions. “Ens donen suport i ens ajuden a calmar-nos abans de competir”, explica. Per a María García, el treball dur en els entrenaments és el seu millor suport: “Si has treballat bé, res té per què eixir malament. I si alguna cosa falla, no cal martiritzar-se, perquè l’esforç sempre queda”.

El futur

María és conscient de les limitacions físiques que imposa la gimnàstica rítmica, però també sap com destacar amb els seus punts forts: la seua expressió corporal i la seua capacitat per a transmetre emocions al públic. “No tinc grans capacitats físiques, però en els aparells i l’expressió trobe la meua fortalesa”, explica.

Amb els peus en la terra, María García es marca com a objectiu gaudir al màxim d’aquest esport i arribar el més lluny possible. “Vull continuar treballant, competir amb passió i, sobretot, passar-ho bé. La gimnàstica rítmica és un camí dur, però també ple de moments inoblidables”, conclou.