Parades les negociacions per a renovar a Josele González i Vicente Parras

Març i, sobretot, abril són dos mesos molt importants, fins i tot claus, en la planificació dels equips. Moltes operacions pensant en la següent campanya es tanquen aqueix mateix curs amb la lliga en joc. L’Alcoyano no és alié a aqueix moviment en aquestes categories.

En el club s’emporten algunes setmanes en les quals no sols es pensa a curt i mitjà termini, també a llarg. No obstant això, l’entitat no acaba d’alçar vol en aqueixa direcció i en algunes qüestions es camina amb el fre de mà posat i no s’aconsegueix avançar amb la celeritat que requereix el moment.

Acostament sense acord
Qüestions com les renovacions de Josele González, del tècnic Vicente Parras i la continuïtat d’uns certs components de la plantilla als quals interessa lligar més prompte que tard, ara mateix es troben en “estand by”. És cert que hi ha hagut algun acostament en les tres direccions, però res que indique que tots els caps estan ben amarrats i puga haver-hi “fumata blanca” en pròximes dates.

La raó és exclusivament econòmica. Ara mateix en el club existeixen unes certes llacunes que paralitzen qualsevol operació pensant a mitjà o llarg termini. Qualsevol moviment entorn d’una renovació –les de Vicente Parras i Josele González uneixen tant a club com afició i es consideren prioritàries per totes dues parts– apareix vinculada al fet que l’entitat trobe l’estabilitat pressupostària que evite qualsevol sobresalt que acabe fent saltar en mil trossos l’equilibri econòmic de l’entitat com va succeir en l’última etapa de Juan Serrano en la presidència.

Per a això necessita de nous inversors o que entre els màxims accionistes existisca el consens suficient que permeta remar en la mateixa direcció amb la injecció de diners suficients que garantisca uns mínims per a disposar d’un pressupost solvent amb el qual afrontar la segona temporada en la Primera RFEF.

La via local per la qual empresaris de la nostra ciutat se sumen al projecte d’invertir en l’Alcoyano no acaba d’arrancar. S’ha avançat bastant en aqueix sentit, és veritat, ja que l’etapa actual res té a veure amb l’anterior amb Juan Serrano de president, on van ser molts els que li van donar l’esquena al club per la manera tan presidencialista que tenia de portar les regnes de l’entitat, però aqueixa espenta definitiva no acaba de ser efectiu.

La Copa va vindre molt bé per a “tapar” uns certs forats heretats, però el fort deute segueix molt present en el dia a dia del club. Fa un any la situació era tan insostenible que a hores d’ara ja havien denúncies de futbolistes de l’Alcoyano en AFE. Aquesta sagnia s’ha aconseguit detindre i la plantilla està al corrent del pagament, és cert que amb algun retard puntual, però res a veure amb els tres mesos que es van arribar a deure en la passada temporada.

Encara que la planificació esportiva depén directament de l’econòmica, el club ara mateix no pot encreuar-se de braços i necessita disposar d’una certa cintura que li permeta realitzar unes certes operacions que ara són viables, però que poden resultar inabordables amb la temporada acabada i el mercat de fitxatges amb les portes obertes de bat a bat.

Renovació per dos anys
En la renovació de Vicente Parras es donen diversos punts a favor: el tècnic es mostra encantat a la nostra ciutat, quedar-se en l’Alcoyano li permet viure al costat de la seua família a Elx i la filosofia del club s’adapta  a la seua. Es donen tots els condicionants perquè puga seguir un any més. Fins i tot que ferm la renovació per dues temporades.

No obstant això, Vicente Parras també és conscient que no tindrà problemes a l’hora de trobar destí. Fins i tot de poder triar. Les seues tres temporades en la banqueta blanc-i-blava han sigut un important trampolí a la seua carrera com a tècnic. Per això vol evitar, coste el que coste, signar una renovació com si fora un xec en blanc.

Una altra qüestió important que Vicente Parras valora i li porta a no signar res és el futur de Josele González, la renovació del qual ara mateix es troba estancada a l’espera que el club aclarisca la direcció que vol prendre per a començar a planificar la nova plantilla. De portes cap a dintre existeix el convenciment que totes dues operacions acabaran realitzant-se, però els actors principals d’aquesta història no el veuen tan clar i tenen els seus dubtes conscients que el temps comença a jugar en contra seua.