Paco García: “Sé les exigències que té aquest càrrec”

El nou president ja treballa en projectes de cara al 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi, que serà en 2026

Paco García: “Sé les exigències que té aquest càrrec”
El president de l’Associació de Sant Jordi, Paco García Carrillo, a les portes del Casal. QUIQUE REIG

Paco García Carrillo porta poc més de dues setmanes sent president de l’Associació de Sant Jordi (ASJ), després d’haver sigut el més votat en l’Assemblea Ordinària del dijous 30 de maig. A penes 48 hores després de resultar triat, García ja es va estrenar en el càrrec en la presentació de l’heràldica de l’alferes de la filà Andalusos, mentre que la presa de possessió oficial va tindre lloc el diumenge 2 de juny, quan va rebre la medalla del càrrec.

Assenyala que “va ser especial. La primera vegada no s’oblida mai”. Així mateix, en la vesprada d’eixe diumenge també va ser la primera vegada que va exercir de president en la processó del Corpus, una cita “intensa”, ja que en aquest 2024 també es van estrenar els habituals càrrecs festers, a més de la resta de membres de la Junta Directiva i els set nous majorals.

En aquests primers dies, el president de l’entitat festera ha començat la ronda de contactes amb els diferents estaments de la Festa, i en la primera setmana es va reunir amb la Junta Directiva, els majorals, el Quadre d’Honor, i per al dia 19 ha convocat als Primers Trons. Precisament, a aquestes cites es va referir Paco García com el primer repte, quan va parlar de parlar i reunir-se amb totes les persones.

Al so d’escoltar a totes les persones implicades, el president, malgrat que es mostra “més que satisfet” pel resultat de les eleccions –va traure més del 64% dels vots–, i és que, assenyala que, “no sols no li pots agradar a tothom, si no que potser a una persona li agrada més l’altra opció. S’entén i crec que és bo per a la Festa. No pot haver-hi una sola opinió, ha d’haver-hi diverses i escoltar-les totes, no sols treballar pel que un pensa”.

TRIADA TOTA LA CANDIDATURA
García no va ser l’únic més votat dins de la candidatura que encapçalava, si no que totes les persones que la conformaven van resultar electes: “estic quasi més content per ells que per mi”.

Tots ells ja compten amb una responsabilitat determinada després que s’hagen repartit les ponències en la reunió d’aquesta setmana: “hi ha algunes que es mantenen igual”, assenyala mentre que unes altres han canviat.

Així, Quique Romá és l’encarregat de Casal i Museu , “Juanjo Esteve es manté en filaes i Alberto Rivas en cadires”, i en el cas de les modificacions, radiquen en el fet que Nacho Vicedo s’encarrega de la ponència de Festes: “és la més important”, d’aquí ve que compte amb el suport de Tono Arques –des de fa diversos anys és més d’una persona la que s’encarregada de la citada ponència–, qui és el responsable de Roperia, Silvia Gómez està en Revista i Publicacions, Quique Villar en Actes i festivals, i finalment, Manolo Llorca en Modernització i nous projectes.

Encara falten diversos càrrecs per assignar, com és el cas dels assessors: “esperarem. Volem veure les necessitats reals que tenim, per a designar els assessors i les persones més adequades”, avança García, qui postil·la que “no crec que abans de vacances estigues les assessories nomenades”.

Una cosa similar ocorre amb el càrrec de vicepresident primer, que es va quedar lliure quan l’actual president va dimitir per a optar a la presidència, ja que possiblement és després del període vacacional quan s’aborde aquest tema, que va per elecció i no designació directa, com ocorre amb els assessors, que són càrrecs de confiança del president.

LÍNIES DE TREBALL
A part d’eixa primera presa de contacte amb els diferents estaments festers, Paco García fa al·lusió a altres línies de treball, sent “la premissa número u” el tema de la “modernització i transparència, és el primer que parlem en junta, agafar eixe camí i no volem desviar-nos”. Aquest és un assumpte que és clar des del primer moment, fins i tot en aquests dies inicials d’assentament i de conéixer tots i cadascun dels aspectes del Casal.

D’altra banda, avança que “hi ha projectes fanfarrons per al 2026, que és el 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi” a Alcoi, un treball que ja està en marxa, indica. Assenyala a més que la idea és continuar en el camí d’establir o confeccionar, o en altres casos, de modificar, els protocols pels quals regeixen els actes festers, una iniciativa que va començar fa diversos anys: “quan jo vaig entrar com a vocal de festes em vaig adonar que no hi havia un manual d’instruccions dels actes, les pautes que havien en l’Ordenança eren molt bàsiques i en el primer any de festes, els gloriers no sabien com posar-se en la Glòria, l’ordre a seguir. Quan va vindre la pandèmia vaig aprofitar per a fer protocols de diversos actes”, i apunta que la idea actual és “involucrar a tots els protagonistes” en aquests protocols, tant els existents com aquells que es puguen crear.

El nou president, ja d’aspirant, va deixar clar el seu suport a la integració plena de la dona en la Festa: “vam fer un pas important amb el canvi de l’Ordenança, que a més va ser aprovat per una àmplia majoria, i crec que és el camí que hem de portar”.

Així, un clar exemple, és que en la Junta Directiva que presideix és present la primera dona electa, que és Silvia Gómez.

LA NIT DE LES ELECCIONS
Paco García es remunta a la nit en la qual va ser triat, una situació a “digerir” que va viure amb gran emoció: “després em vaig anar a sopar amb la meua família, els meus fills i la meua dona, perquè ells també s’han vist implicats en tot això. Em van dir que no tocara el mòbil durant el sopar i quan vaig arribar a casa tenia 483 missatges per a contestar. Vaig tractar de mirar-los i contestar-los tots. El nervi no em deixava dormir tampoc i va ser un moment de relax”, després de tota la voràgine viscuda en el Teatre Principal, on un dels moments més destacats va ser l’abraçada entre Paco García i el seu antecessor, Juan José Olcina: “he estat treballant amb ell els últims sis anys braç a braç. M’ha donat consells mil, jo ja sabia el difícil que anava a ser això i sé les exigències del càrrec”.

Send this to a friend