Pablo Carbonell: “Desitge el millor a l’Alcoyano, menys hui”
L'excapità blanc-i-blau s'ha retrobat en l'At. Sanluqueño amb tres gols i dues assistències
El futbol dona moltes voltes i bé que ho sap Pablo Carbonell, al qual just quan creia que anava a retornar-li molts dels sacrificis que havia fet en la seua carrera –jugar a centenars de quilòmetres de casa (filials de l’Alabés i del Girona) i viure en primera persona la desaparició d’un club en plena temporada (Ontinyent)–, va haver d’assaborir el glop més amarg, fa just un any, després de patir el més absolut dels oblits sent capità de l’equip en el qual va forjar els seus somnis de xiquet veient els partits de l’Alcoyano en el Collao cada dues setmanes.
Un colp dur, d’eixos que fan mal i del qual costa alçar-se, però del qual va saber refer-se a base de molt d’amor propi. Eixa ràbia continguda va ser la que li va acabar donant més forces si cap per a eixir del pou i tornar a sentir-se futbolista. Una altra vegada li va tocar fer la maleta i marxar-se a diversos centenars de quilòmetres de casa. El seu destí va ser Sanlúcar, la bella localitat gaditana que diuen té un follet especial, el mateix que ha acompanyat a Pablo Carbonell en eixe procés de recuperar la il·lusió i sentir-se una altra vegada útil i volgut.
“Torne a ser feliç”, reconeix un Pablo Carbonell que sense eixes taules que li donen els seus 31 anys i moltes batalles sobre l’esquena estaria aquests dies amb els nervis a flor de pell, donant-li tornades a eixe retorn al Collao i sabent que la seua família i amics estaran demà en la graderia i amb el record del que va succeir en el passat mercat hivernal.
“Allò ja és part del passat, en el seu moment ho vaig passar molt malament, he de reconéixer-ho, però gràcies a moltes persones que em van abrigallar vaig aconseguir superar-ho i l’arribada al Sanluqueño m’ha permés sentir-me una altra vegada futbolista. Al principi em va costar bastant, va ser dur començar una altra vegada de zero i damunt en un lloc tan lluny de casa, però va valdre la pena, l’experiència ha valgut la pena, vaig acabar la temporada molt bé i cinc assistències”, repassa.
Pablo Carbonell no vol aprofundir més en tot el que va succeir. Aquell acomiadament al desembre passat està en mans de la justícia que haurà de resoldre a l’abril pròxim. “L’única cosa que puc dir és que li desitge el millor a l’Alcoyano. Allò que va succeir no entela el meu amor per aquest club. Ho vaig dir i continuaré dient el mateix: sempre serà el meu equip i per damunt de les persones estan les entitats. Si vaig complir el meu somni de xiquet de ser futbolista és gràcies a l’Alcoyano i això no ho oblidaré mai”, va confessar.
Pot llegir l’article complet en El Nostre del divendres 6 de desembre de 2024.
Notícies relacionades: