Pablo Carbonell: “Aquesta plantilla té més fons d’armari”

Reconeix que li haguera agradat aconseguir la capitania d’una altra manera, sense haver de viure el mal glop d’haver d’acomiadar a Raúl González, que a més de company de vestuari és el seu amic. Junts van recórrer el mateix camí futbolístic: es van formar en la pedrera blanc-i-blava, van aconseguir el primer equip, però van haver de seguir la seua carrera a molts quilòmetres d’ací, en filials de clubs importants, fins que l’Alcoyano es va creuar en el seu camí. Van ser els banderers d’aquell Deportivo acabat de descendir a Tercera i aqueixa societat es va fer fort al llarg de quatre temporades, fins que fa un mes es va trencar definitivament. El futbol esperava la pitjor cara de la moneda a Raúl González i amb Pablo Carbonell es recupera la tradició de jugadors nascuts a Alcoi que porten el braçalet de capità.

–Com afrontes aquesta estrena?
–Quan eres xicotet puges al Collao a veure a l’equip i penses que algun dia el teu podries ser ací. Aqueix somni l’he complit. Després el futbol m’ha portat a anar escalant esglaons i he aconseguit consolidar-me en el primer equip de l’Alcoyano. Fa dues temporades vaig ser tercer capità amb Juli, l’any passat segon per darrere de Raúl González, dos companys que per a mi han sigut un exemple tant dins del camp com fora. Enguany m’ha tocat a mi, al final soc d’Alcoi, sent l’escut com el que més i en aquesta etapa de la meua carrera espere ajudar el club a continuar creixent.

–Et veus algun dia ascendint amb l’Alcoyano com a capità?
–Ni m’ho plantege perquè sempre hi havia veterans en la plantilla que estaven per davant de mi, però reconec que seria una cosa molt especial perquè sent molt aquest escut. Si ha d’alçar-ho un altre, que ho faça, no m’importaria, però és veritat que enguany tenim un projecte il·lusionant i per a mi és un orgull portar el braçalet de capità de l’equip de la teua ciutat. És important que siguem un vestuari unit, que ningú mire per ell mateix, sinó que ho faça en benefici del grup i tant de bo arribe aqueix ascens.

–Tens 30 anys, has renovat per dues temporades, eres el capità, et veus jugant amb una altra samarreta que no siga la de l’Alcoyano?
–És veritat que vaig créixer en aquest club, vaig arribar al primer equip i la meua il·lusió era ser ací molts anys. No es va donar en aquell moment, va eixir l’oportunitat d’anar-me als filials de l’Alabés i del Girona. Dues etapes molt importants de la meua vida, possiblement de les més importants, que les vaig gaudir moltíssim, em van fer créixer com a jugador i com a persona. Quan se’m va plantejar tornar, a més en una situació molt complicada per al club, en Tercera Divisió, amb ofertes per a seguir en Segona B, vaig optar per fer el pas perquè vaig considerar que era el moment oportú per a tornar a casa i el vaig fer perquè era l’Alcoyano, si haguera sigut un altre club no haguera tornat. Em va tocar el cor i amb perspectiva, estic molt content del pas que vaig donar en el seu moment. Vaig encertar de ple, estic molt content d’estar en el club de la meua ciutat, al costat de la meua família i la meua núvia, però no em tanque a res i ara mateix només pense a curt termini, que és donar el màxim per l’Alcoyano i ajudar-lo al fet que estiga el més amunt possible.

–Com veus l’actual temporada?
–En el capítol de fitxatges s’ha fet un passet més per a intentar estar més amunt en la classificació, però cal tocar de peus a terra i saber d’on venim. Segueix un bloc important de jugadors de la passada temporada i han vingut futbolistes importants de la categoria. S’ha buscat doblegar posicions, amb dos jugadors per demarcació, amb el que es vol tindre un onze molt competitiu i quan hi haja substitucions que es mantinga el nivell i fins i tot es millore.

Pot llegir l’entrevista completa en l’edició de El Nostre Ciutat del dissabte 9 de setembre.