Operació moral
L’angoixa de l’Alcoyano ha vingut de sobte després d’una temporada en què ha tornat a quedar-se en una categoria molt atractiva esportivament però una trituradora en el terreny econòmic.
L’avís del propietari anunciant un canvi de domicili i emportar-se el club de la ciutat ha sigut un dur colp. Sobretot s’ha produït en un moment en el qual el Deportivo no passava per la millor etapa com a massa social . Calia anar a qualsevol partit de lliga i vore la pobra afluència, en categories inferiors de temporades passades s’ha vist més públic.
Una situació extrema de tal magnitud amb la supervivència d’un club quasi centenari ha servit perquè aparega l’esperit salvador que de vegades sorgeix amb molta força a Alcoi.
L’Alcoyano ha sigut el vincle de moltes generacions. Pares, fills, iaios, amics, s’han ajuntat en Gol B, Tribuna, Lateral o Gol A per a vore un partit en el Collao animant, de barcella i compartint pipes, alegries i tristors. Inclós els que ens han deixat, queda en el record la imatge de l’abraçada i el crit d’eufòria amb el gol de la victòria com sempre, quan tot es donava per perdut. La màgia del Collao és impossible d’oblidar.
Per això fa goig vore el gran treball de la plataforma ‘La moral no morirà’ (un nom molt encertat), com gent jove agafa el llistó dels seus iaios, que estaran molt orgullosos de com fan valdre un dels grans tresors de la ciutat, el seu col·lectiu.
L’Alcoyano ha estat malalt moltes vegades, només cal mirar quantes juntes gestores s’han constituït al llarg de la seua història i aquella etapa d’Eduardo Latorre amb les claus del club per buscar qui es fera càrrec. Ara és diferent, el futbol ha canviat, és una crisi d’una societat anònima esportiva i en la seua categoria mou uns pressupostos que ja són considerables.
S’ha vist en altres clubs, el model d’empresaris de la localitat al capdavant de la gestió i l’aportació econòmica ha quedat relegat. De fet, és la primera vegada que quasi totes les accions pertanyen a una persona que no tenia cap vinculació amb Alcoi. Queda clar també que per a una categoria de nivell es precisen unes bones instal·lacions que tard o prompte s’han de fer i que una massiva resposta social al Collao afavoriria més èxits esportius i certa estabilitat en la gestió, tot i que el món del futbol sempre està exposat a turbulències imprevistes.
La part dramàtica ja s’ha vist i s’està patint, per contra, arribar a una situació límit ha servit per a exposar més que mai els grans valors del quasi centenari Alcoyano. En una setmana s’ha parlat més del Deportivo que pràcticament en tot l’any i no ha sigut només per a recordar l’última proesa, com es va eliminar al Madrid en la Copa. S’ha externalitzat un sentiment, s’ha pogut comprovar la gran estima que li tenen al club exjugadors i entrenadors, i s’ha notat com és ben cert que és un club admirat en tota Espanya.
I a més cal sumar una conseqüència inesperada, ja roda el baló d’un excel·lent regal, declarar l’Alcoyano Bé d’Interés Cultural Immaterial. D’aconseguir-ho, seria el segon club del país després del degà del futbol espanyol, el Recreativo de Huelva. Precisament a Huelva recordaven quan va jugar esta temporada el Deportivo el significat de la popular frase, “Tens més moral que l’Alcoyano”. És quan algú està carregat d’esperança i no es rendeix per molt difícil que estiga el panorama. L’operació moral ha començat, vorem el que és capaç d’aconseguir.