Onze músics a ritme de swing

Eren els justos per a formar un equip de futbol, onze, o una esquadra festera, però van preferir reunir-se, es “convoyaron”, per a compartir el que més els agrada: la música de jazz. Once alcoians, tots homes (qüestió a revisar) van gaudir i van contagiar el seu gaudi a un públic que el dijous va omplir el pub La Mujer Barbuda, convertit en club de jazz i tot gràcies al treball, la constància i l’esforç d’uns aficionats que dirigeixen el Jazz Club El Mussol.

Reconforta que a Alcoi encara es puguen organitzar coses com el Dia del Jazz sense haver de dependre en tot de l’Ajuntament o de la subvenció ics. La crida del mossèn Torregrosa del jazz alcoià, Moisés Olcina, i la passió pel swing han bastat perquè onze músics dels més diferents orígens i estrats, es donen cita una vesprada plujosa d’abril per a celebrar que el jazz és de tots, que està viu i, segons la Unesco, en el seu moment mundial “conscienciar sobre la importància del jazz com a eina educativa i de promoció de la pau, el diàleg i la cooperació entre pobles de tot el món”. Per demanar que no siga.

No està escrita la història del jazz a Alcoi, que degué estrenar-se com en altres punts d’Espanya, a la fi dels anys vint. Ací les ‘orquestinas’ van apostar més pel ballable que per l’intel·lectual i l’arriscadament creatiu, per això ens sonen més noms de grups i orquestres que de solistes. El primer nom propi alcoià vinculat al jazz és el d’Enrique Llácer, Regolí, mestre de la bateria i la percussió, en els anys 50. Després vindria la influència pedagògica de Terry Laforgue i aquelles jazz sessió en els baixos del de Dins, amb José García, Melanio, com a amfitrió. I dos saxofons que ho van canviar tot, el d’Enric Peidro, ja internacional, i el de Moisés Olcina, que es va quedar a Alcoi per a mantindre cremant la flama, del swing i el jazz a les faldes de la Font Roja i la Mariola.

El dijous, hereus de la força dels qui estan en els altars, gaudim de l’onze oficial, capitanejats per Moisés, amb el mestre Javier Blanquer a la bateria, insubstituïble; Juan Vicente Vicedo, estudiós i acadèmic de la guitarra i de claríssimes habilitats per als arranjaments i la composició; dos baixos amb molta altura com Coqui Serra i Alejandro Gisbert; art i swing en cada porus a ritme de clarinet amb Rafa Sempere; les màgiques guitarres del president Jacobo Blanes i el rocker Chus Moreno; la trompeta viva de Ximo Vallés i aqueix autobús d’art que és el trombó de vares de Quico Linares.

En la seua nova seu de club de jazz, el Mussol manté la seua programació dels dijous en La Mujer Barbuda. Això d’aquesta setmana, el Dia Internacional del Jazz, va anar només un recordatori que hi ha molt de jazz a Alcoi.