Noves troballes arqueològiques de la vida de fa 50.000 anys
Un any més s'estan duent a terme excavacions en el jaciment arqueològic del Salt
El “estat de conservació extraordinari” del jaciment del Salt el converteix en un “jaciment clau a escala internacional per a estudiar als neandertals”. Així ho assegura Cristo Hernández, un dels coordinadors de les excavacions que s’estan duent a terme durant aquest mes d’agost, conjuntament amb Carolina Mallol, tots dos professors de la universitat de Tenerife de la Llacuna.
Un estiu més, un grup d’investigadors, entre ells arqueòlegs, està excavant aquest jaciment situat després de les parets de Vila Vicenta, la que fora la casa estival del poeta alcoià Juan Gil-Albert. Es tracta de persones procedents de nombroses universitats, no sols espanyoles, si no també estatunidenques i europees, fins i tot hi ha gent d’Austràlia o Àustria. Hernández explica que en aquesta ocasió, a causa de la Covid-19, el grup s’ha reduït –a més de comptar amb proves d’antígens o PCR prèvies– i la xifra oscil·la entre les 11 i 18 persones que formen part de la investigació, “la meitat dels quals normalment estem”.
ABRIC DEL PASTOR
Aquest grup ha arribat al Salt –on estarà fins al 29 d’agost– després d’estar uns quinze dies excavant a l’Abric del Pastor, en el Barranc del Cinc: “és molt particular, és un abric al qual acudien els neandertals esporàdicament. Aquest tipus d’ocupació, en el qual no estaven molt temps i no moltes persones, fa que nosaltres puguem llegir amb molta precisió com organitzaven l’hàbitat”, relata Hernández, qui afig que, “enguany hem estat acabant una unitat, l’estrat 5, i comencem a notar alguns canvis interessants quant a la quantitat de material que està apareixent, el que s’aproxima no és exactament igual al que hem excavat fins ara, si bé encara és prompte per a precisar”.
Respecte a El Salt, el coordinador reconeix que “com cada any, el jaciment ens regala una sèrie de troballes que són espectaculars”. Actualment, s’està excavant “un nivell que té uns 50.000 anys d’antiguitat i estem recuperant les restes d’un campament de neandertals, que són caçadors recol·lectors mòbils”.
Hernández continua explicant que aquests homínids “no s’instal·len permanentment en cap lloc. Ara estem exhumant un d’aqueixos assentaments esporàdics i estan eixint un conjunt de fogueres molt ben conservades”.
Una de les investigadores, Ángela Herrejón, comenta que fins ara, en tot el període en el qual es porten realitzant aquestes excavacions, que es remunta a l’any 1987, s’han trobat “més de 80 focs, i continuen eixint més”.
Respecte a aquestes fogueres, Hernández al·lega que “són extraordinàries, perquè són una font d’informació molt rica, pel sediment i els materials que contenen, sobre la vida dels neandertals”.
Així mateix, aquestes fogueres són indicadors de l’organització de l’espai, i al voltant d’elles, “estan apareixent restes de les seues eines de pedra, de sílex, també fragments de fauna que pertanyen a animals que van ser caçats, portats fins ací i consumits”.
Tot això fa que s’haja de “excavar amb molta precisió, amb guants, ja que es fa un estudi de la química orgànica de tota la superfície”, indica Hernández, que a més explica que els investigadors, “que són persones amb molta experiència en aquesta mena de treball, estan treballant amb aspiradores per a retirar el sediment amb molta cura”, un procés important de cara a poder obtindre tota la informació possible sobre les troballes.