Noves tendències d’oci
No cal dur a terme un sondeig del CIS per saber quines són les majors preocupacions de la ciutadania en edat adulta. Sens dubte l’atur, la corrupció i la casta política son tres dels “hits” que durant els últims anys han pegat amb major força. No obstant entenc que la maduresa porta associada intrínsecament aquestes pors i que poden o no coincidir amb les dels joves. Molts d’ells han d’afrontar dilemes molt més transcendents per a la condició humana com per exemple el sempitern “¿aquesta nit que em poso?”, la idoneïtat de fer ús del palo selfie o escollir lloc per a eixir de festa.
Pensant en el seu drama volia escriure quelcom relacionat amb l’oferta d’oci nocturn en Alcoi, i com ha anat evolucionant al llarg dels anys. De fet em sent estúpidament vell pensant en la diversitat que hi havia fa escassos 8 anys i en la trista realitat d’ara. Agafant com a referència la plaça Gonzalo Cantó, centre neuràlgic de la “marxa” alcoiana, s’ha de veure el nombre de pubs que queden oberts i sobretot, la música que allí s’escolta. De fet és habitual arribar a escoltar cançons de Camilo Sesto a altes hores de la nit, perpetrant així el vessant més recalcitrant d’Alcoi.
Malgrat tot he de fer d’advocat del diable dient que els empresaris que regenten alguns d’aquests locals aposten cada vegada més per la música de qualitat, organitzant concerts de jazz o actuacions de grups novells del panorama valencià. Encara que sóc plenament conscient que aquest canvi de corrent està motivat per la rendibilitat econòmica i no per un sòlid compromís amb la cultura, no puc més que lloar la iniciativa.
Altra de les tendències actuals en l’oferta d’oci alcoiana és la descentralització. Per exemple l’associació cultural de “La Nave de Max”, punt d’encontre per a músics de la comarca, es presenta com una genial alternativa on poder gaudir de música en directe. L’ateneu cultural “El Panical” és un altre dels reductes perifèrics als quals feia al•lusió i sense la seva existència no coneixeríem el Moniàtic Festival, esdeveniment clau dins la contracultura alcoiana.
L’àmbit de l’entreteniment es troba relegat a un segon pla davant de qüestions que amenacen el nostre estat del benestar. No obstant reclame el dret a evadir-nos dels nostres neguits, i crec que una de les millors maneres que hi ha és mantenint la pluralitat d’oci a la nostra ciutat.