Nou llibre de José M.ª Soriano: ‘Alcoi en l’època de Ferran VII 1812-1833. Canvis polítics, societat i religió’

José M.ª Soriano, llicenciat en Teologia i en Dret, ha presentat el seu últim llibre titulat: ‘Alcoi en l’època de Ferran VII 1812-1833. Canvis polítics, societat i religió’. Els seus més de 350 pàgines narren la història d’Alcoi durant el regnat de Ferran VII i els seus canvis polítics, socials i religiosos.

Al llarg del llibre, el lector s’endinsa en el primer terç del segle XIX, època precedida per la Revolució Francesa i anys que van veure el progrés socioeconòmic viscut sobretot al final del segle XVIII.

Per aquesta raó, i amb la finalitat d’explicar millor aqueixos anys de canvis, Soriano ha dividit el llibre en tres parts. La primera d’elles narra la història de les institucions de poder municipal, dels canvis que va introduir la Constitució de Cadis, en el govern i en la justícia municipal, que més tard, amb l’arribada de Ferran VII, van ser contrarestats per la Restauració de l’Antic Règim i la Monarquia Absoluta. En aquest primer capítol també parla del Trienni constitucional, la Milícia Nacional local i de la Societat Patriòtica d’Alcoi. Així mateix, un dels apartats està dedicat a les crítiques cap al sistema constitucional, la “dècada ominosa” del 1823 al 1833, així com de la restauració absolutista i la posterior repressió i dels últims mesos de vida del rei Ferran VII.

El segon apartat està dedicat a la societat de l’època, les estructures i la caritat. “Ací resulta fonamental l’esforç que va realitzar la vila d’Alcoi per a aconseguir una millora urbanística que afavorira l’entorn urbà i possibilitara l’accessibilitat a la població, tan necessària per a la indústria i el comerç”, recalca l’autor.

L’educació pública infantil també té cabuda en aquest capítol, el qual està dividit en dos: ensenyament de les xiques i ensenyament dels xics. També parla sobre institucions benèfiques com l’Hospital d’Alcoi, l’hospici municipal i l’hospital d’Expòsits de València. A més, un apartat està dedicat a la creació de la Junta de Caridad, un altre a la solidaritat d’Alcoi amb el Baix Segura i la iniciativa municipal d’ajuda als afectats per les nevades en 1830 i dels llauradors empobrits en 1833.

El tercer bloc està dedicat a l’església i la religió. Durant aqueixos anys, a Alcoi estava establida l’Església Catòlica, “va ser la institució més colpejada per les novetats que van alterar la vida política, les estructures socials, els gustos culturals i els comportaments religiosos”, destaca Soriano. Amb els liberals i els absolutistes, l’església es trobava manipulada pels interessos. Soriano aclareix que “és el que es deia ‘reforma i restauració’: la primera era el programa dels liberals, que pretenien una reforma eclesiàstica i social coherent amb la Constitució i la revolució burgesa; i la segona era el programa que buscava mantindre l’Antic Règim i la societat estamental mitjançant l’aliança del Tron i de l’Altar, cosa que implicava una estreta relació entre la monarquia i l’església restaurada”.

Aquest capítol compta la exclaustració dels religiosos, el nou cementeri municipal i la situació del convent de Sant Agustí després de la volta dels frares. Entre altres temes, també compta curiositats sobre la processó dels Xiulitets, les dues noves parròquies a Alcoi o la instal·lació d’una font en la sagristia parroquial.

Tres blocs que engloben i expliquen la situació dels alcoians des del 1812 al 1833, tant a nivell polític, com a social i eclesiàstica, gràcies a la recopilació de documents i arxius trobats de l’època.

AGRAÏMENTS
Soriano ha volgut agrair a l’Ajuntament d’Alcoi per patrocinar l’edició d’aquest llibre, que conforma el número 11 de la Biblioteca Alcoiana d’Humanitats. També a Josep Lluís Santonja, director de la Biblioteca i de l’Arxiu Municipal, “una vertadera enciclopèdia viva, enamorat del seu treball i impulsor de la investigació i estudi de tot el relacionat amb Alcoi”.

Finalment, l’autor d’aquest llibre també ha volgut agrair a totes les persones que componen el CAEHA (Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics), “gràcies als quals he pogut canalitzar i compartir la meua afició a la història. Sempre he aprés molt d’ells, dels seus treballs i de la seua disposició per a oferir, any rere any, un servei cultural al poble d’Alcoi i col·laborar en tots els esdeveniments”.