Normalitzar abans que desistir
La campiona francesa d’esgrima Laura Flessel va competir fins als huit mesos d’embaràs; la canadenca Kristie Moore va ser medalla de plata en curling en els Jocs d’Hivern de 2010 estant embarassada de cinc mesos i la tennista estatunidenca Serena Williams va guanyar l’Obert d’Austràlia en 2017 amb huit setmanes d’embaràs. Una altra tennista, la belga Kim Clijsters es va convertir en la primera mare a ser número u de la classificació mundial i es va fer amb el US Open 2009 després de dos anys i mig d’absència de les pistes després de ser mamà d’una xiqueta.
Són alguns exemples d’esportistes d’alt nivell que van decidir ser mares estant en l’elit. No obstant això, ser mamà i esportista no han anat sempre de la mà, en uns casos pel temor a la pèrdua d’ajudes i en uns altres, per la por a haver de deixar la pràctica esportiva durant l’embaràs. Pot una dona embarassada continuar fent esport? Fins a quin mes és recomanable? Com afecta al desenvolupament del bebé?
Es tracta de preguntes que també es va fer una de les nostres millors esportistes, Jessica Mataix, especialista en llargues distàncies en muntanya, que va camí del seu cinqué mes de gestació. “Moltes vegades, quan pensava a ser mare, em frenava pensar que hauria d’estar un any i mig sense córrer, els nou d’embaràs i els posteriors a donar a llum, i m’atabalava. Es tracta de normalitzar la situació, pensar que no estic lesionada ni tampoc malalta, simplement és un embaràs”, explica la ultrafondista, que s’ha pres ser mare com el que és: una experiència de vida, amb naturalitat i sense apartar-se de la seua gran passió, que és la muntanya i córrer a través d’ella.
PRENDRE PRECAUCIONS
Aqueixa normalitat amb la qual tracta d’acompanyar el seu embaràs li porta a utilitzar les xarxes socials per a tractar de transmetre a més dones esportistes que ser mare no implica tallar d’arrel amb entrenaments i competicions. “Perfectament es pot combinar, lògicament amb una intensitat diferent a la d’abans, però es pot continuar fent esport i gaudint d’ell com abans de quedar-te embarassada. Una altra cosa és que hi haja algun problema, llavors sí que cal parar, però mentre tot funcione amb normalitat, l’esport és una ajuda més que un obstacle. En el meu cas, prenc algunes precaucions com eixir amb uns bastons i el ritme lògicament és més moderat i controlat que abans”.
Pot llegir el article complet en l’edició de El Nostre del 2 de febrer.
Foto: Jessica Mataix, al costat del seu marit i gossos, l’1 de gener en l’alt de Aratx, al País Basc.