“No hi ha límits per a obrir-se camí en la ciència per ser dona”

Dir que les dones poden arribar a exercir el rol que desitgen en ciències, enginyeria, o qualsevol altra disciplina, pot semblar una obvietat hui dia. Però el cas d’Ana María Amat, catedràtica del departament d’Enginyeria Tèxtil i Paperera del Campus d’Alcoi de la UPV (Universitat Politècnica de València), demostra que això no sempre ha sigut així i que el gènere ha condicionat el paper de la dona en determinats àmbits professionals al llarg de la història.

Amat és doctora en Farmàcia, però acabada de titular va voler encaminar els seus passos al terreny de l’enginyeria química. Quan l’any 1989 va ingressar com a docent d’aquesta especialitat en l’aleshores Escola Politècnica, en el Viaducte, les dones es podien comptar amb els dits d’una mà. No obstant això, mai va advertir signes de discriminació entre els seus companys, ni recorda viure situacions incòmodes per raó de sexe. Tot el contrari.

Però sí va experimentar la desigualtat de gènere en carn pròpia quan, abans d’optar per la docència, va buscar treball en empreses del sector industrial. “Vaig fer diverses entrevistes i les preguntes sempre eren les mateixes: si pensava quedar-me embarassada o tenia intenció de formar una família a la llarga. Va arribar un moment que vaig decidir posar inicials en el currículum, en lloc del nom complet, però quan arribava a l’entrevista i veien que era una dona, automàticament em descartaven”, recorda.

En canvi, en la Politècnica alcoiana va ser dona pionera a dirigir el primer grup d’investigació universitària, al costat de Francisco Cases, que també va crear el seu equip quasi al mateix temps que ella. “En aquells dies, a Alcoi no hi havia investigació i jo em vaig obstinar a posar en marxa un grup de treball, em defensava amb els pocs mitjans que tenia, vaig aconseguir que ens compraren un cromatògraf per a analitzar les molècules, encara el tinc funcionant per cert, era tot molt rudimentari però supose que va obrir un camí en eixe moment”, assenyala.

No imaginava aleshores que marcaria una fita en la història del Campus d’Alcoi, no sols com a dona, ja que l’activitat investigadora de la universitat constitueix actualment una de les principals garanties de creixement per al centre, de cara al futur. “La veritat és que vist així en perspectiva, va ser una labor conjunta però que va ser important per a establir les bases de la via investigadora de l’Escola”, remarca.

Amb tot, Amat assegura que tant a nivell docent com d’alumnat, ha viscut “de manera natural” el procés d’incorporació de la dona a les carreres tècniques, encara que reconeix que ha augmentat el percentatge de dones en funció del perfil de la titulació, encaminant-se més als estudis de disseny industrial o enginyeria química, que és el seu departament.

A més, es declara contrària a la discriminació positiva: “Tampoc crec que ajude a resoldre els problemes d’igualtat. Per exemple, des que els tribunals de les oposicions estan obligats a ser paritaris, a les dones que som catedràtiques ens ha perjudicat, en el sentit que hi ha poques i tenim participar amb molta freqüència en tribunals de tota Espanya, a diferència dels homes”, explica.

En 2010, Ana Amat es va convertir en la primera catedràtica universitària a Alcoi, però malgrat això “si em preguntes, jo només puc predicar amb l’exemple i dir-los a les joves que no hi ha límits per a aconseguir el que una es propose, sempre que hi haja ganes de treballar. La meua filla és biotecnòloga, sempre li vaig dir ‘fes el que vulgues’, no hi ha barreres per a obrir-se camí per ser dona”, conclou.