Ni sentit ni sensibilitat
Finalitzada la Guerra Civil i ja en 1940, l’Associació de Sant Jordi va sol·licitar de les tres bandes de música locals el que avui anomenaríem una ‘brainstorming’ local, és a dir, una sèrie d’aportacions per celebrar les festes que ja s’acostaven amb més solemnitat si és possible després de la contesa bèl·lica.
Per part de La Primitiva, es va crear una comissió que constava de tres membres: Fernando de Mora, director; Francisco Laporta, secretari i germà de Julio; i el vocal Jaime Lloret. La seva proposta va ser preparar un concert fester exclusivament d’autors alcoians i oferir-lo sobre l’escenari d’un teatre convidant a socis, familiars i simpatitzants de la societat Apolo. Això succeïa el març de 1940 al Teatre Calderón, i va ser un èxit rotund. Aquesta actuació constituiria l’origen del ja tradicional concert de Diumenge de Rams el qual és un referent en el món de la música festera i té un ampli poder de convocatòria amb una llarga continuïtat inalterable de vuitanta-cinc anys. Aquesta trajectòria, primer com a repàs de pasdobles i seguidament enclavat dins del cicle d’exaltació de la música festera, només ha estat interrompuda per la recent pandèmia de la Covid-19.
Realitzada aquesta curta i superficial introducció històrica, els membres de La Primitiva coneixem recentment en Assemblea General Ordinària l’estranya i contraproduent decisió de programar l’edició d’enguany el mateix dia de Rams però en horari de vesprada, sembla que de forma unilateral i imposada per part del consistori alcoià. Per a la nostra banda (i crec entendre que per a les altres també encara que no s’han pronunciat) es tracta d’un error que hauria de ser esmenable.
Amb aquest canvi horari, es trenquen més de vuitanta anys de tradició d’un concert que marca la cloenda dels concerts d’exaltació de la música festera. Notòria i palmària és la contínua assistència d’autoritats festeres locals i provincials que no fallen mai a aquesta cita musical festera i que ja han dubtat de la seva presència enguany pel canvi de horari minvant els nostres ingressos, o per altra banda, augmentant les despeses en músics contractats ja que els més joves de la banda deuen viatjar a les seues capitals d’estudi diumenge vesprada, entre altres problemes logístics.
En aquest concert aflora i perviu el sentiment de pertinença a una institució bicentenària alcoiana per part d’aquest ‘grup irreductible de músics’ de La Vella, que amb dents i ungles, estan lluitant per mantenir les despeses de l’edifici Apolo després de la deserció de la Filà Abencerrajes. En l’escenari del Calderón retrobem el nostre arxiu, oferim les estrenes per a les properes festes i presentem als nous membres que seran el futur de La Vella en uns moments de fort calat emocional.
Per tant, seny@rs Regid@rs de l’Ajuntament: Cultura, Festes, Gerència i Personal del Calderón: reconsideren la seva decisió i intenten solucionar el possible contratemps sindical o laboral amb l’empresa adjudicatària del teatre que haja pogut sorgir però no traslladen el seu problema a les institucions musicals alcoianes. Visca la Festa!
PABLO MARTÍNEZ. Membre de La Primitiva