Neus Agulló: La gran dama del teatre que conquista cors sent ella mateixa
Amb una carrera marcada per la passió i l'autenticitat, l'artista repassa la seua vida en els escenaris i el seu amor incondicional pel teatre
Als tres anys, una xiqueta escoltava embadalida les històries que es contaven en una perruqueria del carrer Verge d’Agost. Asseguda al costat del braser, absorbia cada paraula, cada gest, cada inflexió de veu. No jugava al carrer com els altres xiquets; el seu món estava en aquells relats i en la màgia de l’escenari imaginari. Eixa xiqueta era Neus Agulló, qui al llarg de la seua vida convertiria aquella fascinació infantil en una carrera teatral que enguany és homenatjada per la seua ciutat natal.
Neus Agulló, nascuda en 1944, ha rebut enguany el premi honorífic a la trajectòria en els Premis Ciutat d’Alcoi de la Cultura. La seua emoció és palpable, però també la sorpresa. “Sempre he sabut que el meu poble em vol, però mai vaig imaginar que les autoritats municipals me’l reconeixerien”, confessa amb humilitat.
El seu camí en la interpretació va començar de manera espontània, quasi predestinada. Des de les seues primeres experiències en La Cazuela fins al seu descobriment com a actriu versàtil i carismàtica, Agulló ha viscut el teatre com una necessitat vital. “Sempre he sentit una cosa dins, una veritat que alguns volien encotillar, però que al final vaig aconseguir deixar eixir”, rememora.
El seu gran mentor, el també alcoià Pep Cortés, va ser qui li va donar la seguretat que necessitava per a brillar. “Has de ser Neus, encara que et crides Carmen o Rosa en escena”, li va dir, i amb eixa senzilla però poderosa frase, li va regalar la clau de la seua carrera: l’autenticitat. Des de llavors, cada paper ha sigut una extensió de la seua essència, de la seua veritat personal.
Neus Agulló ha enfrontat els desafiaments d’una època en la qual ser dona en el teatre significava cobrar menys i demostrar el doble. No obstant això, mai va perdre la passió ni el compromís. Al llarg dels anys, ha explorat la comèdia i el drama amb igual intensitat. Si bé sempre la van considerar una actriu còmica, va aconseguir emocionar amb la seua actuació en ‘Els dies de la nit’, la qual va marcar un abans i un després en la seua carrera.
El cinema també l’ha abraçada en els últims anys. La seua interpretació en ‘L’àvia i el foraster’ li va valdre la Tessel·la de Plata en el Festival de Cinema d’Alacant. Però, més enllà del premi, el que més la va commoure va ser l’equip de treball que la va envoltar, secundant-la davant un problema de salut que dificulta els rodatges. “Em van fer sentir valorada, part d’una cosa bonica, i amb això em quede”, conta emocionada.
El teatre continua sent el seu gran amor, perquè en ell el públic és un espill immediat de la interpretació. Els riures, les llàgrimes, el silenci expectant: tot és veritat en l’escenari. I és eixa veritat la que Neus Agulló ha perseguit i entregat durant dècades. Hui, amb huitanta anys, diu que no espera grans ofertes, però la seua presència en el pròxim sainet del Quadre Artístic de l’Associació de Sant Jordi demostra que l’escenari continua cridant-la. No busca ser referent, ni deixa lliçons grandiloqüents; simplement, ha sigut fidel a si mateixa. I tal vegada, sense proposar-s’ho, ha deixat un llegat d’honestedat i passió que quedarà en la memòria del teatre valencià.