“Necessite fer coses per la marca Alcoi, retornar el que he aprés d’ací”

Piñero es defineix a si mateix com un ser mutant i un disbauxat emocional. I és que en un només dia pot passar per tots els estats d’ànim coneguts en l’ésser humà. La seua trajectòria comença a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics d’Alcoi i està lligada sempre a projectes personals vinculats a la creativitat publicitària. El més important naix en 1991, Imaginarte Comunicación Creativa, una agència de referència a nivell nacional amb importants premis i reconeixements. Ha treballat per a marques com Schweppes, Pepe Jeans, El Corte Inglés, Diesel, Siemens, La Española, Forlasa, Germaine de Capucini o Pompadour.

–Què li va portar a fundar Imaginarte i com ha evolucionat l’agència des dels seus inicis?
Mai hem sigut grans estrategs, la qual cosa hem sigut és molt passionals, jo seré així fins que ‘palme’. Però les coses les hem fetes amb un poc d’olfacte i amb visió de futur. Sempre dic que el nostre estil ha sigut al Braveheart: ens hem maquillat, ens hem pujat a un cavall, comencem a córrer, i un dia ens girem i hi havia un ou de gent darrere nostre. Després ja estructurem tot i va entrar en l’equip gent que em va ajudar a tocar el sòl, inclosa la meua dona, que té una visió més organitzada. Això d’Imaginar-te és una derivació de tot això, després de començar a treballar molt joves en aquesta professió.

–Se l’ha descrit com un creatiu amb inclinacions surrealistes.
Sí, jo a vegades he fet broma amb els clients entorn d’això. I és que al final venien a comprar un poc la marca d’autor, a eixe tipus amb pinta de boig i graciós. Vam fer una campanya una vegada a la qual convidem a Carolina Cerezuela per a presentar un esdeveniment molt fanfarró i ella em va dir “mi loquito surrealista” i, bo, perquè al final soc una persona que tant quan treball com quan em divertisc, ho faig de forma molt intensa. I crec que fa falta viure amb eixe punt de bogeria ben portada.

–Quines habilitats considera essencials en els nous talents que s’incorporen al món de la publicitat?
El primer és que sentes alguna cosa ací dins, les picoretes en la panxa que diem ací a Alcoi. A mi, de xicotet, ni m’agradava jugar al futbol, ni anar a judo, ni res semblant, m’agradava dibuixar, fer-li una pissarra de benvinguda al bisbe quan va vindre a visitar-nos al col·legi. Pintar un cartell per a l’església del Salvador amb l’eslògan “Si Dios nos da casa en el cielo, démosle nosotros casa en el suelo”. Això ja era un ‘claim’ publicitari i jo sense saber-ho.

–Podria compartir alguna campanya que haja sigut especialment significativa per a vosté i per a l’agència?
Comencem a tindre molt d’èxit aplicant una fórmula que a la gent li feia gràcia però que a nosaltres ens semblava d’allò més lògica. Se’ns va ocórrer una campanya sobre la síndrome postvacacional, tornar de vacances fent un ‘fiestón’ brutal. El segon any que ho vam fer, aconseguim 47 minuts publicitaris en informatius, a part de, després, entrevistes en ràdio, eixir en periòdics, en una contraportada d’El País aplicant això. A més, en un de les síndromes, vam voler viralitzar la campanya i inventem un producte que et permetia ser productiu mentre et tocaves les pilotes. Eren uns testicles de goma que es col·locaven davall de la taula de treball i va arribar tan lluny, que fins a les societats contra el càncer testicular del Canadà i Escòcia el van utilitzar en les seues campanyes de detecció precoç.

–Imaginar-te ha sigut guardonada en festivals com El Chupete. Quin impacte tenen aquests premis en la projecció de l’agència?
A partir d’eixe moment, les marques més grans comencen a creure en tu, moltes mesuren pels premis que reps anualment. A nosaltres aquesta idea terapèutica que et comentava ens va obrir portes de marques que, en principi, estant a Alacant, era molt difícil que es fixaren en nosaltres. Amb els premis que guanyem a València, ja van començar a tindre’ns en compte.

–I quin paper ha jugat Alcoi en la seua trajectòria?
Per a mi, jo crec que fonamental, sempre ho he adorat. Des de jove he tingut en la ment que, quan puga, m’agradaria viure l’Alcoi que no he pogut viure en aquests 42 anys, perquè em vaig anar de seguida que vaig acabar la mili i he vingut a festes i als Reis, a veure a la meua mare per Nadal, però no m’he pogut divertir. De fet, eixint a una filà, mai he pogut quedar-me més enllà dels tres dies importants. I també necessite fer coses per la marca Alcoi, la qual cosa he aprés d’ací, retornar-ho.

Pot llegir l’entrevista completa en El Nostre del divendres 7 de març >> https://www.elnostreciutat.com/es/producte/diari/