Mourad, un 9 amb ànima de 10
Va ser l'autor d'un gol que val un ascens i la confirmació d'un davanter el somni del qual és jugar en l'elit
Cap acció defineix millor a Mourad que el seu gol en El Regit d’Atzeneta. En la jugada s’uneixen força, instint i definició. L’hispà-marroquí és pur talent. Un 9 amb ànima de 10. La seua voracitat, la seua ambició li va portar a ser davanter, però perfectament hauria pogut ser migcampista, a més dels bons, d’aqueixos capaços de portar les manetes dels partits.
L’estiu passat va arribar quasi de puntetes, cedit per l’Elx, després de saber que Pacheta no anava a continuar en la banqueta dels il·licitans. D’haver seguit el hui tècnic del Huesca, igual l’operació no s’hauria fet i seria jugador de Primera Divisió. El burgalés li tenia una estima especial. Li va fer debutar en la Copa on va disputar tres eliminatòries –Gimnàstica Segoviana, Yeclano i Athletic– i va fer dos gols.
La marxa de Pacheta en contra del que volia la plantilla i l’afició li va portar a acceptar la proposta del Deportivo i estrenar-se en Segona B. La seua cessió va ser una de les prioritats per a ocupar fitxa Sub’23 en la plantilla blanc-i-blava. La Tercera Divisió se li havia quedat xicoteta i necessitava nous reptes. L’Alcoyano li’ls oferia i d’ací eixirà millor futbolista.
L’ambició de Mourad és arribar algun dia a l’elit. No li importa que siga a Espanya, França, Bèlgica o el Marroc, el seu país de naixement. A Espanya va arribar amb tot just dos anys. Ho va fer al costat de la seua família, que va vindre a treballar en el camp. El seu destí va ser l’horta murciana. Van fixar la residència en Balsapintada, una xicoteta pedania pertanyent al municipi de Fuente Álamo, de menys de dos mil habitants. Allí va créixer el xicotet Mourad amb una pilota cosida als peus.
> Entrevista completa a Mourad en l’edició en paper de El Nostre Ciutat del dissabte 20 de març.