Mourad: “Sempre estaré agraït a l’Alcoyano”

Va arribar com un autèntic desconegut, amb l’aval d’haver passat per les pedreres de Vila-real i Elx, on va jugar en el seu filial la passada temporada en Tercera Divisió després de despuntar un any abans a l’Orihuela que va aconseguir l’ascens de Tercera a Segona B, però el seu adéu com a blanc-i-blau ha sigut amb honors, no sols pels seus gols, alguns molt importants com els que va anotar enfront de l’Osca i en Atzeneta, sinó pel seu creixement com a futbolista, sent un dels jugadors de la temporada en el Deportivo
Mourad, fill d’emigrants marroquins instal·lats des de fa uns anys en una pedania pròxima a Múrcia, ha vist aquesta temporada acostar-se més al seu gran somni de xiquet: ser algun dia internacional amb el Marroc. Acabada la seua cessió en l’Alcoyano  tornarà a l’Elx, que és el club que té els seus drets. “I després Déu dirà. Sempre estaré agraït a l’oportunitat que em va donar l’Alcoyano. Em vaig sent més bon jugador que quan vaig arribar”, afirma el 12 blanc-i-blau.

–Quina sensació et deixa la temporada?
–“Un sabor agredolç. Esperava més en la segona fase de la lliga. Sóc ambiciós i m’hauria agradat estar barallant pel play-off fins a l’última jornada, però no ens va arribar. En línies generals la temporada ha sigut excel·lent. He gaudit molt de l’equip i dels meus companys, que s’han portat amb mi de manera sensacional, sempre pendents de la meua i tractant d’ajudar-me”.

–Amb quins moments et quedaries?
–“Sobretot el que aconseguim entre desembre i març. Van ser quatre mesos sensacionals, increïbles. Al principi ens va costar. El covid va fer que haguérem de jugar cinc o sis partits seguits. Pensàvem que ens perjudicaria, però ens va beneficiar. Va acabar activant-nos. Igual ens va passar amb la Copa. Créiem que anàvem a pagar jugar dimecres i diumenge i va ser tot el contrari, juguem millor”.

–Quin ha sigut la raó o les raons per les quals l’equip ha quedat fora del play-off d’ascens?
–“Han sigut els xicotets detalls els que ens han deixat fora d’estar entre els tres primers. L’equip ha competit fins al final, però no vam tindre aqueix plus que sí que van tindre Barça B i Andorra. Crec que no se li pot retraure res a aquesta plantilla. Ha estat de 10, rendint per damunt de l’esperat. Ningú comptava amb nosaltres i aconseguim ficar el cap en la nova Primera Divisió RFEF. El rendiment ha sigut excel·lent”.

–Quin record t’emportes del teu pas per l’Alcoyano?
–“Magnífic, sempre estaré agraït a l’Alcoyano. Em van ajudar des del primer dia que vaig trepitjar el Collao. He crescut com a jugador. Vaig arribar i em faltava creure més en mi. Ací m’han donat tota la confiança per a pensar que puc ser un futbolista important. Sempre portaré al Deportivo en el cor. Mai oblidaré aquesta temporada”.

–Has acabat com a màxim golejador de l’equip, amb quatre en Lliga i dues en Copa. Estàs content Quins són els gols que més recordaràs?
–“El golejador el que vol és fer quants més gols millor. Al principi em va costar. Era la meua primera temporada en la Segona B. Tot era nou. El meu cap va fer ‘clik’ en l’eliminatòria contra l’Osca. El gol que vaig aconseguir aqueixa nit no l’oblidaré mai. Em recorde que el míster des de la banda em cridava que seguira, que finalitzara la jugada. Tampoc oblidaré el gol d’Atzeneta que ens va donar l’ascens a Primera Divisió RFEF. Va ser increïble la reacció dels companys i la celebració posterior. Ara sé que perfectament puc jugar en aquesta categoria”.

–Deixes la porta oberta a tornar a l’Alcoyano?
–“Això sempre, però la decisió no depén de mi ara mateix. Em dec a l’Elx i no sé que passarà a partir d’ara. El futbolista ha de ser mentalment fort perquè un dia estàs a dalt i al següent et toca baixar i trepitjar terra”.