Mor l’advocat Gregorio Coloma
La seua biblioteca, possiblement constitueix un dels patrimonis culturals particulars més importants de la ciutat
Alcoi acaba de perdre a un dels seus ciutadans més notables, quasi anònim per a una majoria però de valors inqüestionables per a molts altres que havien aconseguit superar la barrera que construïa al seu voltant per a passar desapercebut, sense protagonismes i defugint les fotografies. Gregorio Coloma *Escoín, de 90 anys d’edat, encara acudia, fa poques setmanes, al seu despatx d’advocat del carrer Sant Nicolau, convertit en refugi i silenciós espai per a la lectura i la reflexió, amb parada obligada en la llibreria Llorens. El desenllaç ha sigut molt ràpid, morint a la una i vint de la matinada de hui divendres, envoltat de la seua família. Des de les 12’30 hores de hui divendres estarà oberta la capella ardent en el tanatori Servisa de la Zona Nord i en la capella del mateix tanatori s’oficiarà, a les 19 hores de hui divendres, una missa de comiat.
Gregorio Coloma ha sigut per a molta gent un mestre i exemple. La seua coherència, la seua independència i la seua lleialtat als amics, han definit els valors essencials de la seua existència, i gran apassionat pels llibres. Durant els últims anys, la seua vida social estava limitada al seu càrrec com a jurat de la directiva del Círculo Industrial. Va tindre càrrecs en el consell del Monte de Piedad, La Cazuela i va ser membre actiu de la popular Peña El Birlo i de les tertúlies que acollia la Llibreria Llorens.
Gràcies a la seua mediació i els seus contactes es va aconseguir que Alcoi girara la seua mirada cap a Juan Gil-Albert i que l’escriptor Camilo José Cela, amb qui mantenia relació epistolar des dels anys 50, ens visitara en dues ocasions. També va ser decisiva la seua intervenció per a aconseguir que l’Ajuntament li entregara el títol de Medalla d’Or al crític literari Ricardo Senabre, amic des de feia molts anys.
La seua biblioteca, possiblement constitueix un dels patrimonis culturals particulars més importants de la ciutat, garantida per la seua filla Mayaya, en qui va saber inspirar la seua passió per la literatura.
El seu lliurament a la família, ‘bonhomía’ i generositat han anat sempre paral·leles a la seua saviesa, el seu profund coneixement de l’alcoià i la seua capacitat per a assessorar i reflexionar. Un alcoià al qual serà inevitable trobar a faltar.