Monument en excedència
El paisatge quotidià, vist mil i una vegades durant tants dies, anul·la moltes ocasions el sentit de l’observació dels elements singulars que ens envolten. Un turista que visita Alcoi per primera vegada quan passe pel pont de Sant Jordi o el Viaducte, agafarà fotos i notarà ràpidament la sensació de trobar-se en una ciutat alçada del riu, dels barrancs, connectada per ponts.
El mateix pot ocórrer amb monuments, cases emblemàtiques, places i carrers, forma part del ‘molt vist’, com la decoració de la casa. Tal volta pot ser la causa que un monument tan gran com el de Sant Jordi de la Rosaleda haja acabat passant desapercebut per a molts. Presidia el parc, tot i que en alguns moments semblava com un actor secundari per a aquells que es menjaven un entrepà al quiosc, els que caminaven amb pressa per la vorera o dels xiquets que llançaven petards en festes al seu voltant.
Ara es nota el seu buit en un parc ‘entrampat’ en obres, el monument ha sigut el damnificat pel cas de la Rosaleda. Sant Jordi ha patit un trasllat forçós, un muntatge i desmuntatge, com a mal menor, no deixa de ser una activitat prou habitual en el patrimoni fester.
El Sant Jordi de José Gonzalvo va ser el fruit d’un desig de feia molts anys, l’anhel i la il·lusió dels alcoians i les alcoianes. El projecte del monument al patró d’Alcoi es va portar a terme per subscripció popular. El Sant Jordi dret, somniat, d’onze metres d’alçària, que simbolitza la pau amb un grup escultòric en què figuren a més dels moros i cristians, la música, l’art o la indústria.
Tota una realitat que li haguera agradat fer a Peresejo, incansable en la seua idea de col·locar una escultura de Sant Jordi en el Barranc del Sinc, un poc més menuda, de cinc metres, inspirada en el de Donatello.
Ja era la gran aspiració dels alcoians i les alcoianes del segle XIX. El 1876, en el sext centenari, va meravellar la columna de Sant Jordi de Miguel Julià de setze metres, elaborada amb fusta, cartró i guix que va estar trenta dies exposada.
La inauguració del Sant Jordi de José Gonzalvo, el dia 21 d’abril de 1983 a les 18,13 hores, va ser tot un esdeveniment, un acte rutilant, multitudinari. Per a donar-li més rang , van acudir els heralds proveÏts de les seues maces.
Han passat més de 40 anys i el gran Sant Jordi s’absenta del parc, es perdrà les festes. Es pot prendre com una excedència, una parada tècnica, un temps sabàtic. Quan torne, es preveu vore’l millor, restaurat i recuperat, fet un margalló.
Després caldrà considerar si el monument ressalta en el parc o es camufla en el paisatge. Per què no se li pot buscar una nova llar? Llàstima que no estiga Peresejo per a consultar-li-ho.