Mónica Martínez: Ser i sentir-se una dona més forta
L'alcoiana es penjava una medalla d'or en una prova autonòmica de *streetlifting, una disciplina que combina exercicis de pes corporal amb alçament de bastant clàssics
Guanyar quan competeixes no sempre suposa aconseguir la satisfacció plena. Eixa va ser la sensació de Mónica Martínez, una alcoiana que fa uns pocs anys va decidir dedicar-se al streetilfting, una disciplina que combina exercicis de pes corporal amb alçaments de bastant clàssics per a entrenar la bastant i guanyar massa muscular.
Recentment aconseguia una meritòria primera posició en les Ragnarok Battles, prova de caràcter autonòmic celebrat a Múrcia. Un resultat que hauria de suposar tota una satisfacció, però que per a res va ser com esperava. No sols no va aconseguir les marques que esperava –amb pitjors resultats que a l’Arnold Classic, on va aconseguir la classificació per al Nacional–, sinó que “psicològicament va ser horrorós” amb un pesatge “apurat fins a l’últim dia, mala relació amb el menjar i decidir competir amb poc temps de preparació”.
Això últim, confessa que li va originar “molt d’estrés i ansietat per culpa de diversos canvis en la seua vida personal i la necessitat de pujar pes després de guanyar massa muscular, factors que m’han afectat l’hora de competir”.
L’alcoiana reconeix que “vaig arribar a la competició sense energia a causa de l’alimentació, fatigada de punt d’entrenament”, a més de la frustració de no poder entrenar els fons perquè les paral·leles del seu gimnàs són en forma de V en comptes de rectes i una lesió.
Malgrat tots aquests inconvenients, Mónica Martínez va aconseguir defensar la competició i va complir amb els pesos establits: 15 quilos de dominades, 30 quilos de fons, si bé en el muscle up no va poder llastrar i va aconseguir millorar en esquat amb un exercici en el qual va aconseguir fregar els 80 quilos.
La seua conclusió, i el missatge que vol transmetre, és que encara que des de fora els resultats “es vegen com que has guanyat, no tot és or el que rellueix i moltes vegades no es valora tota la preparació física i mental que hi ha darrere de cada esportista i el fet de guanyar no representa tot el que hi ha darrere”.
Això li porta a pensar que aquest Nacional, pes al primer lloc obtingut, “no em deixa del tot satisfeta i sí que em fa pensar en tot l’esforç que hi ha hagut darrere per a intentar mantindre’m en aquest punt i d’ací només queda millorar. El streetlifting m’ajuda a ser i sentir-me una dona més forta i és per això que d’ací només puc pensar a anar cap amunt”. Segurament aquestes *Ragnarok *Battles serà l’última competició que realitze en la categoria de -57kg i **comtempla canviar a -63kg.