Mónica Jover enllaça el seu art i investigació amb Aitex

L’artista alcoiana Mónica Jover va incorporar el fil en la seua obra en el 2015 com a element protagonista. A partir d’eixe moment, aquest component ha format part de la seua trajectòria i és el seu segell identificatiu.

Ara, Jover ha fet un pas més enllà amb el seu últim treball, en el qual ha creat un projecte específic per a la nova seu d’AITEX, l’institut tecnològic tèxtil, en el qual parla “de l’edifici, d’AITEX i del meu treball”, indica l’artista.

‘Tejiendo futuro’ és el nom del citat projecte, el qual consisteix en una gran peça, d’al voltant d’11 metres de llarg, que està formada al seu torn per cinc peces que es connecten entre si i que a més, els fils que ixen d’elles estan enllaçats amb el propi edifici d’AITEX. En paraules de Mónica Jover “és com un puzle que es va desgranant” i en el qual, tal com pretenia l’artista està “tot ben reflectit”.

Per a arribar al final i conéixer el procés cal remuntar-se al punt de partida d’aquesta iniciativa: “quan vaig saber que s’anava a fer el nou edifici, per la meua tradició pictòrica amb el món tèxtil, el treball de recerca, el tèxtil, la història, la pintura…vaig veure que era una oportunitat de connexió, i podia haver-hi coses per a treballar aquest tema”. A més, considera que “l’art pot aportar valor afegit, tant a l’edifici com a la indústria en si. (…) Una empresa que integra l’art transmet molts missatges, entre ells, que a part dels serveis i els projectes de qualitat que puga oferir, confia en la cultura”.

Així, Mónica Jover va començar a treballar en aquest projecte, que posteriorment va ser presentat a responsables d’AITEX, rebent el vistiplau per a continuar en el procés, en el qual afirma que ha comptat amb “llibertat plena”.

Apunta que “coneixem el mecenatge d’AITEX en moltíssims aspectes, i crec que era obrir la porta al mecenatge artístic que tan històricament i al llarg dels anys s’ha fet a Alcoi”.

Han sigut cinc mesos de treball per a crear l’obra més gran, fins ara, en la trajectòria de Jover, que ja està instal·lada en el lloc per al qual ha sigut elaborada, el nou edifici d’AITEX, concretament en la zona de l’escala.

SOBRE LES PECES
Tal com s’ha indicat prèviament, són cinc peces, totes diferents però amb connexió entre elles. L’autora s’ha inspirat en els cinc departaments principals que conformen l’institut tecnològic tèxtil.

La primera d’elles, ‘Tejido’, segons detalla Mónica Jover és en tons grocs i “fa referència al teixit i al tèxtil. Són dos llenços pintats i tallats entrellaçats formant trama i ordit, com el propi teixit, i fa al·lusió a la riquesa creada pel tèxtil i al propi sector tèxtil de l’edifici”.

‘Entorno’ és el nom de la segona peça, la qual es refereix “a l’entorn on està situat l’edifici, envoltat d’un parc natural, també la preocupació de l’institut tecnològic pel medi ambient a l’hora de fer les seues investigacions”. El verd és el protagonista i “el propi fil forma les textures de la naturalesa”.

I del verd al blau per a ‘Agua’, la tercera peça “situada estratègicament en el centre”. En aquest cas, s’al·ludeix “a l’aigua, és primordial per a tot, per a l’ésser humà, per a la indústria, la ciutat, també en els processos tèxtils”. Jover relata que “està creada a partir de llenços tallats, cosits, formant formes més abstractes que recorda un poc a una cascada d’aigua, des de la qual emanen fils expandint el potencial i la importància de l’aigua en si”.

Per a la quarta peça, ‘Industria’, l’artista alcoiana ha introduït “un element nou en el meu treball: l’acer inoxidable polit”, amb el qual no havia treballat anteriorment, aconseguint així un efecte reflex que fa que “la gent s’introduïsca en la peça i és partícip d’ella”. Així mateix, “al mateix temps està cosida fent un dibuix que recorda a la façana de l’edifici per a integrar la peça en aquest”. Aquesta part del ‘puzle’ “es llisca cap a la peça de baix”, l’última, ‘AITEX’, que és més fosca que les altres però que compta amb una degradació de colors, referint-se a “tots els colors, el blanc, el groc, el roig, el blau, el verd…tots els colors de la naturalesa, tot està contingut allí”. En paral·lel, aquesta peça “indueix a una reflexió per part del visitant. La investigació és una carrera de fons, un procés, com tots, amb les seues llums i les seues ombres, amb encerts i amb errors que ens porten al creixement”.

Després d’aquest ardu procés, en el qual Mónica Jover destaca la part tècnica, amb un muntatge a 15 metres d’altura que va durar al voltant d’una setmana i una estructurada i organitzada part de preparació i de muntatge dels fils, l’artista alcoiana explica que “m’he adonat que la peça també reflexa tota la meua investigació entre la pintura i el tèxtil”.

Jover valora aquest projecte com un repte i es mostra satisfeta amb el resultat, en el qual les llums que entren en l’edifici juguen amb el fil, en el qual rebota la llum.

Finalment, apunta que l’obra “el que vol és que t’embolique, al visitant, a l’espectador, si et col·loques a baix t’embolica”.

Així mateix, assenyala que a partir d’aquest projecte ha vist “que hi ha una possibilitat més de treballar els artistes en les indústries”.