Mireia Doménech continua trencant barreres

El passat 20 d’agost sempre serà recordat com el dia en què la Selecció Espanyola de futbol femení va guanyar la primera Copa del Món. Les 23 jugadores que formaven l’equip passaran a la història per marcar un abans i un després en el món del ‘balompié’. Totes elles han lluitat per aconseguir els valors dels quals ens hem de sentir orgullosos com a societat, sabent que encara queda molt per fer i per avançar. Com elles, milers de joves continuen lluitant contra l’estigma social que ha perseguit aquest país que les dones no poden exercir unes certes professions. També ha passat i passa en el món de l’arbitratge. Bé és cert que comencem a veure una mica de llum al final del túnel i ja hi ha dones arbitrant partits de futbol masculí, però continua sent molt a comptagotes. Mireia Doménech, va ser una de les pioneres a entrar en l’arbitratge alcoià. El seu germà, qui també estava en el món de l’arbitratge, va ser qui li va animar a entrar: “Em va dir que per què no provava de veure si m’agradava i, que anara a parlar amb Rubén Porras, que en aquell moment era assistent en Segona Divisió. Quan ho vaig conéixer em va caure genial i vaig decidir provar, ja que anava a ser el meu professor”. Així va començar Mireia la seua trajectòria en l’arbitratge. En el seu primer any, va veure que predominaven els xics, però no va ser un problema per a ella. “Jo ja anava amb la idea que m’anava a trobar més homes que dones. De xiques érem Patri, Olga i jo. A pesar que elles s’han quedat pel camí, vaig fer molta pinya amb la resta i, la veritat que no em va costar res adaptar-me”.

ELS PRINCIPIS MAI SÓN FÀCILS
Mireia va arribar a un món totalment desconegut per a ella, en el qual va haver d’aprendre absolutament tot per a exercir una professió que agradava de veritat. “Els partits més complicats d’arbitrar els vaig tindre al principi. No sabia com gestionar unes certes situacions que al final les vas entenent i millorant amb el pas del temps i l’experiència”, afirma Mireia. Bé és cert que a nivell federatiu i de companys, Mireia no va tindre cap problema per ser dona, però en la societat encara hi ha molt per canviar quant al masclisme. En el futbol, per desgràcia, veiem cada cap de setmana com es menysprea i insulta a l’àrbitre per alguna decisió, fet reprotxable i que hauria d’estar totalment sancionat. Però el més trist arriba quan s’insulta pel gènere. “Un dels partits més complicats que record va ser quan van començar a insultar-me des de la graderia pel fet de ser dona, era igual el que fera. Els jugadors tampoc van ajudar massa. Va ser un dels dies que més cremada vaig arribar a casa”, afirma Mireia. Malgrat els fets, la jove col·legiada, continua posant-se metes i somnis per complir. Enguany estarà en la categoria Preferent, un objectiu que es va posar quan va començar: “En els meus inicis jo em fixava en Maria Romero, que estava en Preferent en aqueix moment i, per tant, era la dona que més lluny estava a la Comunitat Valenciana. Enguany acabe d’ascendir a aqueixa categoria. Encara em queden molt per davant, però m’agradaria mínim ascendir a Tercera RFEF i intentar arribar a Segona RFEF masculina. Quant a la femenina, m’agradaria arribar a curt termini a la Primera RFEF, que és la segona categoria nacional. Ja he estat com a àrbitre assistent, però m’agradaria estar com a principal”, comenta Mireia.

APOSTAR PER LES DONES EN AQUEST OFICI
Després de la fita aconseguida per la Selecció Espanyola Femenina de futbol, s’espera un auge notable quant a oportunitats i aposta, tant en el futbol com en els oficis que li envolten. “Hem d’apostar per veure a àrbitres en Primera i Segona Divisió masculina. La màxima representant ara és Marta Huertas, que està en Primera RFEF. Són dos passos fins a Primera que no són fàcils, però s’ha de confiar, perquè tant ella com les que estan en Primera Iberdrola estan demostrant que estan capacitades”.

NO TINDRE POR
“Som campiones del món, les noves generacions de xiquetes no han de tindre por de fer el pas cap a aquest treball. Cada vegada estem més preparades. Per desgràcia, abans no hi havia pràcticament referents, però ara ja hi ha xiques en qualsevol delegació”, conclou Mireia. És clar que encara falta molt per aconseguir, però els passos que s’estan donant en aquest ofici tan complicat van en direcció correcta, falta continuar apostant i, sobretot, creient.