Més de 1.100 hospitalitzacions i 322 morts per Covid en la zona en un any

Hui dia es desconeix amb exactitud quin serà la petjada futura que la Covid-19 deixarà en nosaltres en tots els nivells, tant sanitaris, com a econòmics i socials. No obstant això, el que sí que es coneix i que s’acosta bastant a la realitat són les dades que hi ha fins ara sobre aquesta crisi sanitària.

Des del Centre de Salut Pública d’Alcoi s’ha elaborat un informe sobre l’evolució de la pandèmia en el departament de Salut des de l’inici de la mateixa fins a febrer d’aquest any 2021, al qual ha tingut accés aquest periòdic.

El citat informe abasta aspectes sanitaris, protocols, els recursos disponibles, les diferències entre les diferents ones, els àmbits geogràfics o la mortalitat, entre altres temes.

Destaquen les dades de la tercera ona en l’àrea de Salut d’Alcoi, ja que la taxa d’incidència acumulada a 14 dies en aquest període de temps, que va començar al desembre de l’any passat, va septuplicar la taxa màxima d’Espanya, “i quasi quadruplica l’autonòmica”. Precisament en al·lusió a aquest assumpte, en l’informe es detalla que en el departament de Salut d’Alcoi la incidència “ha arribat a situar-se en 3.527,1 casos per cada 100.000 habitants”, en moments en els quals aquesta xifra en la Comunitat Valenciana era inferior a 2.000 i a nivell nacional, fregava els 1.000.

MÉS DE 1.000 INGRESSOS EN 1 ANY
D’altra banda, també s’aporten xifres sobre hospitalitzacions i defuncions entre febrer de l’any passat i d’aquest 2021, període en el qual en l’àrea de Salut s’havien detectat 13.231 casos de Covid-19 en la població, dels quals “1.149 van ser hospitalitzats i 322 van morir”.

Així mateix, 210 d’aqueixos casos es van produir en persones de més de 64 anys institucionalitzades, 29 de les quals van requerir ingrés hospitalari i 86 van morir a causa de la Covid.

MORTALITAT PER COVID-19
La xifra de morts en un any en tot el departament de Salut ha sigut de 408, quantitat que ha incrementat lleugerament des de febrer.

En aquesta línia, l’informe també explica que “es desconeix la quantitat de casos reals de la primera ona a causa de les circumstàncies inicials que portaven a diagnosticar als casos més greus, descartant als asimptomàtics i simptomàtics lleus que posteriorment sí que van ser àmpliament captats”.

Malgrat això, i per a aconseguir una estimació el més real possible de la mortalitat, s’ha comparat “amb els casos que han requerit hospitalització”. Així, “es constata que en la primera ona la taxa de mortalitat visualment va arribar a ‘sextuplicar’ a la d’ingressos hospitalaris, mentre que en la tercera ona no va arribar a triplicar-la”.

Precisament aqueix diagnòstic sota demanda va repercutir en què en la primera ona la incidència acumulada a 14 dies en majors de 64 anys va triplicar a la de la població en general en la primera ona, mentre que aquesta “després va quedar lleugerament per davall”.

En l’informe s’afirma que en la primera ona hi havia menys tests diagnòstics, una situació que “va canviar a mitjan maig ja que en només una setmana es van realitzar més de 210 proves i a l’agost en només tres setmanes es van realitzar més de 800”. A més, “va augmentar la diversitat de proves diagnòstiques i la qualitat d’aquestes, guanyant en capacitat diagnòstica i increment, per tant, la detecció tant en persones que demandaven assistència no especialitzada, com en els estudis de contactes post-exposició”.

Respecte a brots o augment de casos, es confirma que “les festivitats van tindre importants interaccions amb els canvis de tendència de les corbes d’incidència” i es mostra un gràfic en el qual es detecta un increment tant de les hospitalitzacions com de la incidència en el departament després de dates com el Pont d’Octubre, el Pont de la Immaculada, i especialment, després de Nadal i Reis.