Mauro Colomina: “El govern és un espectador del canvi que necessita Alcoi”

Després de ser secretari del grup municipal Guanyar en l’anterior legislatura, Mauro Colomina ha començat una nova marxa com a regidor d’aquesta plataforma municipalista després de prendre possessió del càrrec en el Ple celebrat a la fi de juliol.

El nou edil, que es converteix en el segon de bord de Pablo González –ara portaveu de Guanyar– compatibilitzarà la seua labor com a regidor amb el seu treball en una entitat de certificació.

–Com està vivint aquests primers dies com a regidor?
–Diria que intens és la paraula. És cert que això ho sé des de principis de juliol, quan Sandra va fer pública la seua renúncia de manera oficial, i des d’una mica abans de manera privada, però per diverses qüestions, m’ha vingut una mica de colp.

Ara estic compatibilitzant el meu treball en una empresa amb això, i és la línia de pensament és que això siga temporal. Considerem que la política, a part de ser vocacional, ha de ser temporal, perquè quan les persones es perpetuen en la política comencen a sorgir un altre tipus de complicitats que no van en línia amb els interessos de la ciutadania.

–Ha esmentat la paraula temporal, no té idea de continuar de cara a les pròximes eleccions?
–Ja he estat quatre anys en la política municipal, treballant com a secretari en el grup municipal, des de 2015 fins a 2019. Va ser una experiència molt intensa i molt enriquidora, després de la qual, vaig decidir, no fer un pas arrere, però la meua intenció era generar una carrera professional del meu, i ara que he aconseguit tindre un treball que m’agrada, fix i amb el qual he eixit una mica de la precarietat de la qual venia des de feia temps, no m’agradaria trencar-ho. Això m’ho prenc de forma absolutament temporal, i és una decisió bastant ferma.

–Va ser aqueixa una condició per a acceptar entrar com a regidor? Va influir la seua convicció política?
–Per les dues coses, però sobretot perquè és temporal, aqueixa era una condició inamovible, perquè precisament tinc un projecte professional, pel qual, a llarg termini prioritze, perquè no vull estar tota la vida en política, ni crec que haguera de fer-ho.

És una qüestió de temporalitat, de convicció política i també d’afinitat amb les persones que estem, sobretot amb Pablo. Crec que és una persona molt treballadora i molt valuosa, amb la qual m’agrada treballar, amb la qual em sent còmode i creem bones sinergies.

-A la fi del passat mes de juliol, després de prendre possessió del càrrec, va fer la seua primera intervenció en una moció, com va viure el Ple?
-Una mica calorós (entre riures). Estava trencat l’aire condicionat, en la línia d’altres llocs com la biblioteca, però llevant d’aqueixa anècdota que no té major importància, ja havia anat a molts plens i sabia una mica la seua dinàmica.

Em preocupa i venim parlant-ho des de fa temps, que els ciutadans d’Alcoi veuen els plens com una cosa intranscendent, com una cosa avorrida, com un instrument que realment no funciona.

Les coses no es decideixen en els plens, si no, i és una política que duu a terme Toni Francés, es decideixen en els despatxos, es decideixen triant socis i fent una aritmètica molt calculada.

És veritat que en aqueix primer ple vaig participar en la moció sobre les mesures enfront de la crisi, en la qual, em va semblar que Vox deia moltes coses nocives i contaminants. Contaminants perquè és molt clara la seua estratègia: crear alarma de moltes qüestions que no són problemes socials, i vaig decidir contestar-li. Si tots tanquem l’orella al que diu Vox, el seu discurs es queda ací, es queda aqueixa taca de sospita cap a col·lectius normalment minoritzats i en risc d’exclusió, i es dona per bo.

A part de veure aqueixos dos blocs, el de Vox, i una mica els altres –la resta de partits de la corporació van donar suport a la moció–, no m’agradaria tampoc que aqueix fora el debat, tots contra Vox, perquè crec que això és el que vol. El que veiem és una postura conformista del govern i una altra inconformista, i crec que Guanyar està en aqueixa segona, contra l’Alcoi de la resignació. Veig a Alcoi amb aqueixa nostàlgia del passat, que estem sumits en la resignació i no som capaces de remeiar-lo.

-Com enfocaria Guanyar la manera de governar a Alcoi?
-Considere que fa falta més empatia. Fa poc hem viscut una situació molt desagradable amb les persones que es van quedar fora de les Escoletes d’estiu, sobretot persones amb baixos recursos…molta empatia amb aqueixes persones.

També crec que falten idees innovadores, il·lusió, propiciar grans debats…dona la sensació que a Alcoi passa el temps i seguim amb els problemes que impliquem del passat i amb els nous, damunt, amb l’agreujant que els projectes importants que s’estan fent són ‘extragovernamentals’, el govern local no ha pintat res. Em referisc a l’aposta d’AITEX de crear un centre de referència tèxtil, diria a nivell estatal, o a altres projectes com pot ser el que té entre mans la Universitat Politècnica de València o la Universitat d’Alacant. És a dir, dona la sensació, i crec que és així, que l’Ajuntament d’Alcoi, el concret, el govern de Toni Francés, és un mer espectador del canvi que necessita Alcoi.

Des de l’oposició, el nostre treball és el de control al govern, assenyalar aquelles coses que es fan malament o que es poden fer millor, tractar de donar el nostre punt de vista, i sobretot, donar una visió en positiu i il·lusionant de l’Alcoi que volem. Tenim un govern que ni il·lusiona, ni il·lumina, l’única llum que hi ha són els projectes ‘extragovernamentals’. La gent busca el seu futur a Alcoi però no el troba.

Pot llegir l’entrevista completa en l’edició de El Nostre Ciutat del dissabte 6 d’agost.