Mateu Lahoz va trepitjar la terra per a fer comprendre l’arbitratge

Mateu Lahoz, l’àrbitre més pròxim en l’elit del nostre futbol i amb una experiència internacional al més alt nivell, va trepitjar la terra dimecres passat. Ho va fer per a portar a l’Àgora eixa proximitat amb els jugadors que li ha caracteritzat i eixa singularitat a l’hora d’arbitrar que hem vist a través en cada una de les seues intervencions. Mateu va estar a Alcoi per a participar en un dels actes previs de l’Esport en 3D i va congregar a una multitud que va omplir, quasi per complet, el citat espai. Li va acompanyar, com no, Rubén Porras, l’alcoià que ha sigut el seu assistent en les últimes temporades i l’artífex que el ex àrbitre internacional participara en aquesta trobada amb l’esport alcoià.
El valencià va tornar a demostrar que és especial i quan tots esperaven una conferència parlant de l’arbitratge i les seues experiències en el món del futbol, va sorprendre demanant a la audiència que li preguntara tot allò que volia saber sobre ell i els seus llargs anys de futbol.

Vivències i opinions
Així va comptar vivències i va mostrar la seua opinió sobre determinats aspectes relacionats amb l’arbitratge. Va confessar que la seua vertadera il·lusió era jugar a futbol “però em vaig adonar que no era prou bo per a això”. Va instar a que en les escoles de futbol els jugadors realitzen regularment també labors d’arbitratge en els entrenaments, i així “comprendre millor la figura de l’àrbitre”. I va demanar educació en els camps de joc, en els grans estadis i en els camps de categories inferiors. “Si algú llança un improperi a un col·legiat, el que estem fent és mal educar als joves que acudeixen als estadis o estan disputant un partit”, va apuntar.
Li van preguntar com se suporta la pressió en els grans partits i va contestar que “amb normalitat. Gaudint d’eixos moments. Perquè eixe és també el moment d’un àrbitre. Si tot va bé, gaudiràs d’eixe partit. I si succeeix el contrari, un no pot obsessionar-se. Cada partit cal gaudir-lo com si fora l’últim, va afegir.
I és que, va remarcar, els col·legiats “convivim amb l’error” de manera permanent. I es va preguntar: “com podem demanar que un assistent no s’equivoque en un fora de joc si està sol?”. I va visualitzar la dificultat utilitzant a Rubén Porras, el seu assistent, i a dos de les persones que van acudir a l’acte. “És impossible que el linier veja si, en el just moment en el qual un jugador centra la pilota, el genoll del davanter està lleugerament avançat en l’altra banda del terreny de joc”.
Li van preguntar a Mateu Lahoz per una jugada no exempta de polèmica en un Països Baixos-Argentina i que bé va poder acabar amb algun jugador expulsat. “Hi ha moments en els quals les decisions tenen una part objectiva i una altra subjectiva”. I en aquesta ocasió, va admetre, va ser prudent al no enviar a vestuaris a algun jugador que, potser, el mereixia.
L’àrbitre valencià, ara comentarista de televisió, va agradar per la seua manera de ser i expressar-se davant l’audiència. Va mostrar en les seues paraules ser un apassionat del futbol, un esport que va qualificar “com el més important dels menys important”. Doncs això. Així és Mateu Lahoz.