Mario Fuentes, la solució de la casa
Té la seua molla que l’Alcoyano haja hagut de fixar-se a la casa per a trobar el recanvi idoni per a substituir al destituït Vicente Mir. Ni Mario Barreda, que era el candidat número u a asseure’s demà en la banqueta enfront del Cornellà, ni la inacabable llista de tècnics de postí que s’han oferit aquesta setmana per a ocupar la banqueta. Al final el nom triat és Mario Fuentes, una aposta tan arriscada com coherent que posa una mica de seny a un moment tan delicat.
En qualsevol cas, el president Juan Serrano no va garantir la seua continuïtat fins al final de temporada. “Arrancarà”, va dir en la presentació, “i ara mateix no se’ns passa una altra cosa pel cap que estarà amb nosaltres fins al final. Volem ser positius, sabem com és el dia a dia de l’equip i ell és una persona de club. Ha sigut el nostre capità i la confiança en ell és plena. Té gana com a entrenador i té l’oportunitat de la seua vida d’agafar un club com l’Alcoià. Segur que no la desaprofita”.
La designació de Mario Fuentes com a nou entrenador va vindre després de dos dies de negociació amb Vicente Mir fins a arribar a un acord econòmic. El ja ex-tècnic tenia signat un contracte federatiu fins al 30 de juny de 2020 i el club no podia signar a un altre entrenador mentre tinguera algun deute pendent. Aqueix acord es va aconseguir el dimecres cap al migdia després que Mir perdonara 21.000 euros, que equival a la meitat del contracte de la pròxima temporada.
El madrileny es converteix així, als seus 32 anys –complirà 33 al començament de juliol pròxim–, en un dels entrenadors més joves de la història del club: “Quan vaig deixar el futbol l’estiu passat d’una manera potser precipitada, va anar per alguna cosa com això. L’oportunitat m’arriba més prompte del que esperava, però és un repte apassionant. A més, per a mi no hi ha millor escenari que l’Alcoià, un club on he viscut moments molt bonics de la meua carrera. Hi ha un bon equip, bons jugadors i una afició darrere. Necessitem tres mesos de competir de gom a gom”, va explicar en la seua presentació.
Mario Fuentes va posar l’accent a oblidar el succeït i centrar-se en el que queda: “No hi ha ni marge ni tampoc temps, seran dotze finals. Serà un mini-torneig de dotze partits en els quals tots hem d’assumir la nostra responsabilitat per a créixer. Quan arriba un entrenador nou, aqueixos primers dies es nota un canvi en la intensitat dels entrenaments. Hem d’aconseguir que es trasllade a totes les setmanes, sóc dels quals em fixe molt en els entrenaments”.
El nou tècnic no va voler parlar de sistemes, “sé el que vol el Collao i m’agradaria que el meu equip arribara molt a dalt i fóra vertical. En defensa, que barallara com a bloc, que fora molt intens. Puc tindre una idea, però una altra cosa és la necessitat”.