Marc Castañer es vist d’heroi davant el Barça

En Rivas-Vaciamadrid, una localitat amb més de 100.000 habitants que limita al nord amb Madrid, viu en els últims mesos una espècie de conte de fades amb el seu equip d’hoquei. A l’abril passat conquistaven el primer títol de la seua història en guanyar la Copa de la Princesa a l’Alcobendas, que era l’equip amfitrió, i un mes després, es proclamaven campions de l’OK Lliga Plata i per primera vegada signava un ascens a l’OK Lliga.
La seua estrena en la màxima categoria de l’hoquei sobre patins estatal va ser d’allò més descoratjador. Van guanyar el primer partit a Mataró, que hui dia és cuer destacat de l’OK Lliga, però van haver de passar dotze jornades fins a assaborir un nou triomf. Tot apuntava a una experiència efímera, però van arribar tres victòries seguides que van donar als madrilenys eixa injecció que té ara al Rivas per davant de Mataró i Lleida i només un punt per davall del Girona.

La bomba va estar a punt d’esclatar el dissabte, quan a nou minuts del final guanyaven 3-2 al totpoderós Barça, que dies abans s’havia proclamat campió de la Copa Intercontinental. Al final, el quadre blaugrana va aconseguir minimitzar danys, amb el gol de Marc Grau a dos minuts del final que va suposar el definitiu empat a tres.
L’heroi d’aquesta gesta va tindre nom alcoià, Marc Castañer, que va acabar posant nerviosos a un atac que es va presentar en el pavelló del poliesportiu Cerro del Telègraf de Rivas amb 103 gols a favor en 18 partits, a quasi sis de mitjana.
“La veritat és que estic molt content amb la meua actuació enfront del Barça. No sé si és el meu millor partit amb el Rivas, crec que no, que he tingut actuacions millors, però amb el Barça enfronte es magnifica tot i fa que destaque més”, explica Marc Castañer, que compleix el seu segon curs en el Rivas.
L’alcoià, que té 20, diu que li agraden més aquest tipus de partits enfront de rivals que estan constantment trepitjant àrea que uns altres que viuen de tancar files i jugar al contraatac. “Personalment em van millor rivals com el Barça que t’arriben molt. Mentalment no et permeten un instant de relaxació”, admet.
Serà difícil que oblide el partit enfront del Barça, no sols per la seua actuació i el punt obtingut, alguna cosa que només havia aconseguit fins a la data el Noia, sinó per l’ambient que es va generar en el poliesportiu Cerro del Telègraf. “Estava pràcticament ple, amb tota la base veient el partit. Existeix molta il·lusió en el club i a la ciutat. Portem dues temporades molt boniques. L’any passat ningú confiava en nosaltres i acabem ascendint, una cosa històrica per a un club com el nostre”, explica.
La guinda pot ser la permanència, encara que no serà un camí de roses precisament. Descendeixen a OK Plata els dos últims i el tercer i el quart per la cua, jugaran un play-out per a veure qui dels dues baixa de categoria. “Seria una cosa increïble. Al principi ens va costar molt. Hi havia sis o set jugadors sense cap experiència en OK Lliga. L’equip no estava jugant mal però els resultats no arribaven. Fins que això va canviar, i ara tenim eixe punt que ens fa ser competitius. Portem en les últimes jornades una mitjana bastant bona de punts”, admet.
Dins d’un mes, el pròxim 7 d’abril, el Rivas visita el pavelló Miguel Sarasa. En la primera volta l’Alcodiam va guanyar 1-3. “Serà un partit molt especial. Ara mateix no ho pense però igual a mesura que falten menys dies, estaré més nerviós”, reconeix.
En el Rivas compagina l’hoquei amb els estudis universitaris d’Educació Física. No sap on jugarà la pròxima temporada, però assegura que si ha de quedar-se un any més, no el dubtarà. “Estic molt a gust en el Rivas. En el seu moment van apostar per mi i estic molt agraït. Vaig arribar sense cap experiència. Havia jugat algun partit amb el *Alcodiam però un jugador jove el que vol és tindre minuts per a anar fent-se. Això m’ho va donar el Rivas i sempre ho recordaré”.