Manu Mir, el jugador universal
Després de jugar quatre cursos a Itàlia, compleix el seu segon any en la lliga francesa on porta ja deu gols
Manu Mir, jugador d’hoquei sobre patins nascut a Alcoi, representa la nova generació d’un esport amb profunda arrel en aquesta localitat. Fill de Diego Mir, una autèntica llegenda del Patín Alcodiam Salesià (PAS Alcoi), Manu ha heretat no sols la passió, sinó també el talent que ha portat el seu cognom pel cap alt alt de l’hoquei sobre patins tant a Espanya com a l’estranger. Amb tan sols 21 anys, està consolidant com un referent en el panorama internacional d’aquest esport, portant el nom d’Alcoi amb ell a cada pista.
Diego Mir, una llegenda
Per a entendre la trajectòria de Manu Mir, és necessari remuntar-se a la història del seu pare, Diego Mir. En 2002, Diego va arribar al PAS Alcoi com a jugador en un club recentment ascendit a la Lliga Nacional espanyola. El seu impacte va ser immediat, no sols com a jugador, sinó també com a coordinador esportiu. En la temporada 2003-2004, va assumir el càrrec d’entrenador del primer equip de Primera Nacional i va aconseguir un històric ascens a l’OK Lliga, la màxima categoria de l’hoquei sobre patins a Espanya.
Durant les següents temporades, va consolidar al PAS Alcoi en l’elit d’aquest esport, aconseguint assoliments com la conquesta de la Copa del Príncep, diverses participacions en la Copa del Rei i en competicions europees, i la classificació per a la Final *Four de la Copa *CERS de 2012.
Aquests assoliments van marcar un abans i un després en la història del club i de l’hoquei alcoià. Diego Mir no sols va aportar resultats esportius, sinó també un model de treball i passió. En 2016, després de 14 anys en l’entitat, va deixar el PAS Alcoi.
Manu Mir va nàixer, com ell mateix diu, “amb els patins posats”. Des de xicotet, el seu somni era formar part del primer equip del PAS Alcoi, un objectiu que el va motivar des dels seus dies en la base del club. Durant la seua infància, va viure intensament l’hoquei, jugant diversos campionats d’Espanya en categories inferiors. La passió per aquest esport el va acompanyar en cada etapa de la seua vida, sempre amb l’objectiu de seguir els passos del seu pare i deixar la seua pròpia petjada.
Als 13 anys, el seu talent el va portar a la pedrera del FC Barcelona. Allí va passar dues temporades en les categories aleví i infantil. Posteriorment, va començar la seua marxa internacional a Itàlia, una etapa que marcaria el seu desenvolupament tant personal com professional.
Breganze i Valdagno
A Itàlia, Manu Mir es va unir al Breganze, arribant a jugar dues temporades. L’equip es va mantindre invicte en la Lliga Regional del Vèneto i va conquistar un Scudetto, un assoliment que va reafirmar el seu potencial com a jove promesa de l’hoquei. Als 17 anys va fer el salt al primer equip del Valdagno, un club de renom en la lliga italiana. Allí va passar altres dues temporades, competint al més alt nivell i continuant el seu aprenentatge en un entorn exigent.
Durant la seua etapa en el Valdagno, va tindre l’oportunitat única de ser entrenat pel seu pare, Diego Mir. “Va ser una experiència molt especial. Encara que a vegades portàvem a casa el que succeïa en la pista, vam saber compaginar totes dues facetes”, recorda. Aquesta relació no sols va enfortir el seu vincle personal, sinó també la seua confiança mútua com a jugador i entrenador. “El meu pare sap molt d’hoquei, i cada consell que em dona és una oportunitat per a aprendre”, comenta.
El salt a França
En la temporada 2022-2023, Manu Mir va fitxar pel Montecchio Precalcino, però prompte va fer el salt a França, unint-se a l’equip de La Vendéenne, on actualment disputa la seua segona temporada. Aquestes etapes internacionals han portat amb si nous desafiaments i aprenentatges. “El major repte ha sigut la independència. Viure només no va ser fàcil al principi, però a poc a poc em vaig anar acostumant”, confessa.
També va haver d’enfrontar-se a barreres idiomàtiques. Si bé la seua adaptació a l’italià va ser relativament ràpida, a França els primers mesos van ser complicats. “No poder comunicar-me molt amb els meus companys em feia sentir un poc a part, però entrenar amb els xiquets de la base de l’equip i fer amics em va ajudar molt a integrar-me”, explica.
A nivell esportiu, Manu destaca el nivell competitiu de la lliga francesa, que el va sorprendre gratament. “Des de fora sembla una lliga més baixa, però la realitat és distinta. El primer pot perdre contra l’últim, i qualsevol cosa pot passar”, afirma.
Encara que els pavellons a França són més xicotets en comparació amb els d’Itàlia, el nivell de joc és altament competitiu. En la seua primera temporada amb La Vendéenne, l’equip va aconseguir el subcampionat de lliga, una fita que esperen repetir o fins i tot superar enguany. En la seua segona temporada amb La Vendéenne, l’alcoià està assumint un paper més protagonista després de la marxa de jugadors clau i un recent canvi d’entrenador.
El seu objectiu personal és continuar sumant gols—porta 10 fins ara—i consolidar-se com un jugador sòlid i experimentat. A nivell col·lectiu, espera guanyar la Copa de França i aconseguir la Final Four en competició europea, un objectiu ambiciós però assolible donada la qualitat de l’equip.
Als seus 21 anys, Manu Mir es troba en un moment clau de la seua carrera. Amb més experiència que molts dels seus companys, està assumint responsabilitats addicionals dins de l’equip. “Em sent capacitat per a liderar en la pista i ajudar els meus companys a aconseguir les nostres metes”, afirma amb confiança.
Vincle amb Alcoi i l’Alcodiam
Per a Manu, Alcoi no és només la seua ciutat natal, sinó també un lloc carregat d’emocions i records. “Cada vegada que torne, ho faig amb molta alegria. Ací tinc amics que són com la meua família, i sempre porte a Alcoi en el cor”, assegura.
El seu amor pel PAS Alcoi també és present en els seus pensaments de futur. “Em faria molta il·lusió tornar l’Alcodiam i jugar en l’OK Lliga. És una cosa que he pensat moltes vegades”, confessa. Aquest somni no sols seria significatiu per a ell, sinó també per a la seua família, profundament arrelada a Alcoi.
La connexió de la família Mir amb la nostra ciutat és indiscutible. Els seus pares i germanes també comparteixen aquest sentiment d’arrelament. “Encara que la meua germana major no va nàixer ací, va arribar amb dos anys i se sent tan alcoiana com la resta”, afirma Manu amb orgull. Aquest vincle familiar i emocional fa que la idea de tornar al PAS Alcoi en el futur siga especialment significativa.