Macroplanta

Vos contaré una faula. Diuen que diuen que un bon matí caminava tranquil·lament una jove cap a casa i que va ser abordada per un home poderós que li digué que no podia vestir com ho feia, que això no tocava ara. Insistia a dir-li que, com que tothom vestia amb roba de color, ara hauria de fer-ho de negre i li va entregar un vestit obscur i lleig d’eixos que la tela rasca. La jove, amb la mirada serena i tranquil·la, tractà de fer-li entendre que la decisió sobre quina roba vestir, i del color d’aquesta, era d’ella i de ningú més. Amb molta educació, li va indicar també que el material amb què estava fet el vestit que li havia entregat li generaria una al·lèrgia a la pell, atès que la seua era una pell sensible que calia tractar amb cura i que, així mateix, no se sentiria a gust amb el vestit, que ella era més de pantaló i samarreta. Per tant, li feu saber amb fermesa que no volia vestir ni aquella peça, ni aquell color, ni aquell material. Malgrat això, l’home va treure d’un portadocuments un escrit que deia, clar i ras, que es tractava d’una resolució que havia d’acatar.

Sense cap mena de dubte, estic segur que pensareu que això és un impossible. Direu que és decisió de la jove exercir la llibertat d’elecció i que cap imposició és vàlida avui en dia en un país desenvolupat com el nostre. Alguns, fins i tot, afirmareu que és un destarifo, una broma de mal gust. Sent dir-vos que –salvant totes les distàncies– això és el que ha passat aquestes setmanes amb la declaració ambiental favorable que ha emès de la Generalitat Valenciana en relació amb la planta solar a la partida de Polop, un projecte presentat per una filial d’Iberdrola amb què s’instal·laran més de 87.000 mòduls i s’urbanitzarà un espai tradicional d’ús agrari. Ens han imposat una decisió presa a València sense tenir en consideració la nostra opinió. Vos explicaré el perquè.

La competència urbanística i l’aprovació de les llicències a concedir a l’hora de dur a lloc qualsevol projecte, és a dir, la definició de tot allò que pot o no fer-se al terme municipal d’Alcoi, i de com s’ha de fer, és potestat de l’ajuntament. Així ho estableixen les lleis estatals i autonòmiques que regulen les bases i les competències locals. Doncs al llarg del procés de tramitació del projecte d’aquesta macroplanta, els tècnics municipals dels departament d’Arquitectura i Medi Ambient han emès tota una sèrie d’informes en què es mostra la negativa al projecte a base de l’impacte ambiental i urbanístic que sens dubte generarà. Altrament, l’Associació de Veïns de la Vall de Polop va presentar tota una sèrie d’al·legacions al projecte d’Iberdrola i la Colla Ecologista «La Carrasca» ha fet el mateix. Penseu en la faula que vos contava abans, davant la negativa de qui ha d’elegir com vestir, la Generalitat Valenciana li acaba d’imposar un vestit amb aquesta declaració favorable.

Però no oblideu tampoc allò que deia el romanç al voltant de la tela i l’impacte que tindria a la pell de la jove. Resulta que el projecte de macroplanta s’ubicarà entre els parcs naturals de la Font Roja i la Serra de Mariola, o siga, en una ubicació estratègicament identificada: al llindar dels dos espais naturals, però fora del perímetre de protecció. A instàncies de la Comissió Científica d’ambdós parcs naturals, les seues juntes rectores –és a dir, els consells on participen, entre d’altres, ajuntaments, administració provincial i autonòmica, universitats, caçadors, propietaris i col·lectius en defensa del patrimoni o la natura– han aprovat recentment una resolució en què es posicionen en contra del projecte, atès l’impacte paisatgístic, agrari i sobre la flora i la fauna que tindrà per als dos espais protegits.

Fixeu-vos quina paradoxa: la zona escollida per la promotora està en el llindar dels dos parcs, tindrà un impacte paisatgístic negatiu més que destacat i també per a les aus que nien als dos espais naturals i que obtenen part de l’alimentació a les zones agràries de Polop. A més, ha quedat clarament demostrat que el conreu de les terres genera uns espais que fan aturar el foc en cas d’incendi i que ara desapareixeran. Per afegiment, com que la zona escollida està fora de parc no cal informe tècnic d’afecció als espais naturals. Tot un desgavell, perquè si alguna cosa necessiten els parcs de Font Roja i Serra de Mariola és d’una zona de transició, d’unió, d’una àrea amb un grau de protecció, un espai de trànsit entre els dos espais naturals que, fins ara, exercia la partida de Polop. Necessiten això i no el trencament, l’impacte i el perill que suposa la macroplanta.

No hi ha dubte que cal apostar per les energies renovables, però no a qualsevol preu. Amb projectes com aquest que fan insostenible el territori i que se salten el sentit general dels afectats, estem tornant a aquell temps en què la Generalitat Valenciana aprovava instal·lar aerogeneradors a sobre de muntanyes on no feia vent, justificant la viabilitat del projecte amb la foto d’una bufanda que es movia. Ho recordeu, veritat?