Mª Carmen Durà: “Això és una guerra i no descansarem fins que acabe”
Mª Carmen Durà: Alcoiana, 35 anys, infermera de l’UCI a l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona. Quan va arribar a treballar fa deu anys no imaginava que en ple segle XXI anava a viure en primer línia de foc les conseqüències de la crisi sanitària més terrible i cruel: “Hem arribat a un punt que jo personalment mai havia vist ni em plantejava, com és prioritzar els casos segons edat i condició física abans de la malaltia, 70 anys al meu hospital, el meu pare té 70 anys!, i amb aqueixa edat hem hagut de vetar l’entrada a l’UCI de desenes de persones, moltes han mort”, lamenta.
I és que a l’hospital en el qual treballa Mª Carmen van arribar a patir un col·lapse dramàtic, convertint el complex sanitari en instal·lacions exclusives per a pacients de Covid i una capacitat en UCI de 250 llits i un hospital de campanya annex, habilitat en un poliesportiu pròxim. “Això s’havia convertit en un hospital de guerra on diàriament ens arribaven més de cent possibles ocupants de llits d’UCI”, recorda la sanitària en relació a les setmanes més difícils des que es va declarar la pandèmia.
Per això, donada la gravetat de la situació i la duresa de molts casos que li han fet acabar la jornada laboral plorant per la desesperació de veure morir a tanta gent i “no poder consolar als familiars, que ni tan sols poden acompanyar-los en les seues últimes hores”, l’alcoiana fa una crida a la responsabilitat dels ciutadans: “És molt dur veure que s’ha de fer així, prendre aqueixes mesures tan dràstiques, perquè som personal sanitari però aquesta situació ens afecta moltíssim. I això és el que la gent ha d’entendre i el motiu pel qual ens hem de quedar a casa, és pel bé comú”.
Respecte a com ha viscut la falta de recursos i material sanitari, la infermera explica que “comencem amb un protocol d’aïllament molt bo durant els primers dies, però prompte ens vam veure desbordats, com a tot arreu”. Van arribar llavors les jornades de treball maratonianes, la sobreexposició al virus sense la protecció adequada, i una història de superació física que com a Mª Carmen ha convertit a milers de persones a Espanya en herois anònims. “El personal infermer sempre ho hem fet el millor que sabem i no deixarem de fer-ho. Però això no quitació que ens agradaria que ens cuidaren, amb material protector que no tenim, test de Covid quan tinguem símptomes, i que no ens facen tornar al treball si hi ha risc de contagi, ja que la nova llei diu que podem treballar si la simptomatologia és lleu i ja han passat set dies” reivindica la jove.
Però mentrestant, Mª Carmen no es planteja una altra cosa que continuar apostant per guanyar una baralla que es lliura a colp de combats diaris, cos a cos. “Estem treballant moltíssim en equip per a lluitar en aquesta guerra i no descansarem fins que tot haja passat”, assegura convençuda.
Foto: La infermera alcoiana treballa a l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona