Lydia Sempere és un exemple de superació com a primera pilot sorda en el nacional de turismes

Lydia Sempere conviu des que va nàixer amb una sordesa bilateral profunda. Una limitació que no li va impedir portar una vida com qualsevol adolescent, cursant els seus estudis universitaris de Ciències de l’Activitat Física i Esport, carrera de la qual està a punt de llicenciar-se, pendent només de les pràctiques que realitzarà en el Complex Eduardo Latorre.

La seua gran batalla, no obstant això, a la qual s’ha enfrontat des que era una xiqueta, convertint la vida d’aquesta jove banyerenca en una permanent carrera d’obstacles, va ser quan va voler fer realitat la seua gran passió, que són les carreres en circuits. Amb 2 anys va ser intervinguda quirúrgicament per a col·locar-li un implant coclear en l’oïda dreta i, set després, ja amb 9 anys, en l’esquerre, dues operacions en les quals va poder guanyar audició. Un procés que va estar acompanyat de diversos desenganys, un dels més importants va vindre quan tenia a penes 5 anys i va estar a punt de llançar la tovallola. Portava a penes un pujant-se’n a la moto elèctrica amb dues rodes als costats per a poder mantenir l’equilibri i no caure’s a terra.

Aquelles ganes per donar gas, heretant l’afició del seu pare Jorge, pilot de motocròs, li va portar un any després a pujant-se’n a una minimoto de gasolina. Al principi amb les dues rodes als costats, després tractant de llevar-les veient que cada vegada li anava millor, però aquella acció sempre acabava de la mateixa manera, amb la xicoteta Lydia pels sòls i plorant d’impotència.

Veient que allò no era normal, van decidir consultar amb un especialista, que de seguida va explicar als seus pares que la pèrdua de l’equilibri per a determinades qüestions era una cosa habitual en persones amb sordesa total. Començava així una llarga cerca que li va portar un parell d’anys després a deixar les dues rodes i passar-se a les quatre, fent el salt al kàrting i ingressant a l’escola del Circuit Ricardo Tormo, els responsables del qual van veure immediatament un diamant en brut que necessitava polir-se amb el pas del temps.

Tot semblava anar sobre rodes, mai més ben dit, fins que pujar-se’n a un kart de carreres va deixar de ser un joc de xiquets. “Va arribar un punt on hi havia un nivell d’exigència al qual no podia respondre per la meua sordesa”, explica resignada Lydia Sempere. Si volia estar entre els millors, havia de llevar-se l’implant o havia de buscar un casc adaptat en el mercat, amb el fort desemborsament que això comportava. “En estar operada, havia de llevar-me l’imant del cap, la qual cosa representava eixir a córrer sense sentir cap soroll, com si estiguera competint per a mi. M’avançaven amb facilitat perquè jo no tenia percepció de defensar el meu lloc al no escoltar res. A vegades era molt frustrant”, resol.

AJUDA DE MARC GENÉ
Malgrat la decepció amb la qual acompanyava baixar-se moltes vegades del seu kart, mai va pensar a abandonar. “Alguna cosa em deia en el meu interior que jo valia, era la força que jo tenia per a seguir avant”. Llavors va ser quan el seu pare va començar a dir portes. Amb l’ajuda del director del circuit Ricardo Tormo, Julio García, i d’un altre responsable, Marcos Rodríguez, va aconseguir contactar amb la multinacional de fabricació de cascos Bell. Va haver de desplaçar-se fins a Bèlgica on el seu contacte va ser el mateix Marc Gené, expilot  de Fórmula 1 i emprovador de Ferrari. “Se’m va obrir el cel amb ell. La primera vegada que em va parlar em va dir que estiguera tranquil·la i que tot anava a anar bé. Em van estar traient mesures i van fer un motle. Un mes després ja tenia el meu casc adaptat. No vaig haver d’anar a Bèlgica, vaig anar a Barcelona”.

Lydia Sempere no oblidarà la primera vegada que va sentir el rugir del motor del cotxe sense haver de llevar-se l’implant que porta al cap. “No vaig poder evitar vessar unes llàgrimes, vaig plorar d’emoció. Va ser una sensació brutal. Sempre em preguntava com seria sentir el soroll d’un motor de competició, poder interpretar els sons per a millorar el rendiment del cotxe, i en viure aqueixa sensació encara se’m posa la carn de gallina de pensar-ho”, s’emociona.

La recompensa a tota aquella tenacitat va vindre en 2012 en proclamar-se campiona de kàrting de la Comunitat Murciana en la categoria X30 (motors 125cc), convertint-se en la primera dona que ho aconseguia. Aqueix caminar permanentment per un camp de mines va tindre un dels seus punts àlgids un any després de fer història en l’automobilisme estatal, quan un metge li va aconsellar que deixara de córrer a causa d’un problema de cor. Durant tres anys va haver de penjar el casc, fins que fa tres, en 2017, una altra opinió mèdica va confirmar que aquell diagnòstic va ser un error i que podia tornar a les carreres.

Amb 20 anys, s’obria una altra disjuntiva, seguir en el kàrting o fer el salt als turismes. “Hauria sigut molt frustrant deixar de córrer quan havia demostrat que podia guanyar. Aqueixa percepció em va perseguir tots aquests anys. Volia continuar gaudint de la meua passió i crec que ha arribat el moment de tornar amb totes les conseqüències, ésser pilot professional”, admet.

Va fer un intent l’any passat, però la pandèmia va ajornar momentàniament aqueix retorn. Fa escasses setmanes va rebre la confirmació de la seua inscripció en la pròxima edició del Campionat d’Espanya de Turismes formant part de l’equip VSR Motorsport amb un Renault Megane RS, al mateix temps que Bell accedia a redissenyar-li un altre casc adaptat a la seua edat actual.

Com res al llarg de la trajectòria de Lydia Sempere com a pilot ha sigut fàcil, tampoc ho està sent aqueixa volta als circuits: necessita 20.000 euros per a afrontar les despeses de la inscripció i guanyar-se així l’oportunitat de demostrar en la pista tot el seu potencial com a pilot. Per a això ha obert un programa de donacions en les xarxes socials a través d’un crowdfunding sota el lema “Pilotar en silenci”, amb donacions que van des dels 10 als 800 euros, totes amb el seu pertinent recompensa que abasta des d’una carta d’agraïment, samarretes o la inscripció del nom en casc o vehicle. Existeix una segona via pensada per a empreses. “Per desgràcia el món de l’automobilisme és molt costós, ja que implica un gran desemborsament econòmic en inscripcions, entrenaments, material esportiu, viatges per a les proves…”, apunta la banyerenca.

IMATGE DE AICE
Seran sis carreres en els principals circuits nacionals –Cheste, Montmeló, Jerez, Jarama, Motorland i Navarresa– a partir d’abril, que serà quan comence el campionat. S’ha fixat fins a març per a aconseguir tots els diners. En tot just unes setmanes ja ha aconseguit cobrir un 10 per cent del total. “Vull veure complit aqueix somni de xiqueta. Guanyar és l’objectiu de tot pilot, però jo sé que estarà molt complicat ara.

Vull demostrar que puc ser una bona pilot, a més sent l’única dona del campionat, la més jove i donant a conéixer uns valors de superació. Les barreres ens les posem nosaltres. Vaig començar sent l’última en les carreres a les quals anava, vaig ser molt de temps sent l’última i el vaig haver de deixar quan havia guanyat i aconseguit un títol. Crec en la meua mateixa i em veig capaç d’arribar lluny, amb aqueix repte torne”, apunta.

Entre els suports amb els quals compte està l’Associació d’Implants Coclears d’Espanya (AICE), que vol que siga la seua imatge a partir d’ara i li ha promés una ajuda econòmica important.