L’última diana de Javier Martínez
Javier Martínez encara s’emociona en recordar el succeït a Salou. Fa dos mesos patia un accident laboral i el cirurgià que li va recompondre la mà dreta li va assegurar que pensara a deixar els dards. L’alcoià tancava amb els seus punts la final amb la qual la Selecció Espanyola de 501 derrotava a l’holandesa i li donava un agònic títol en l’Europeu. A la fi de mes disputarà amb el combinat espanyol el Mundial que comença el 25 a Chicago.
Si hi ha un joc veritablement colpejat per la pandèmia aqueix ha sigut el Darts 501, considerat el joc de dards més practicat en el món, que no disputava una competició internacional des de 2019. De fet, l’Europeu que es va disputar aprofitant l’últim pont festiu a Salou estava programat per a abril de 2020 i va acabar per celebrara el passat cap de setmana.
El combinat que va representar al nostre país en aquest esdeveniment, va eixir del Nacional per equips que es va dur a terme al desembre de 2019 a Gandia, que va guanyar el Colotti, un club de dards amb seu a Agullent. Entre els components de l’equip vencedor estava un alcoià, Javier Martínez, considerat un dels millors jugadors de dards del nostre país, quatre vegades campió d’Espanya i que acudia a aquest Europeu amb l’espina clavada d’haver perdut cinc finals, dues per parelles i tres per equips.
Dos d’elles van ser contra Holanda i una enfront de Noruega. El combinat “orange” tornava a partir com a favorit, a més de comptar amb l’afició més nombrosa i sorollosa entre els seguidors del campionat.
Al voltant d’aquesta participació hi havia una història molt potent més enllà que Javier Martínez fa uns mesos fora pare per tercera vegada i tinguera decidit des de fa temps baixar dràsticament el seu nivell de compromís amb els dards, per a dedicar el màxim de temps a la família. D’ahí ve que afrontava l’Europeu com la seua última gran competició.
Desafiant el dolor
No obstant això, un succés durant la preparació va elevar a extraordinària la seua presència a Salou. A la fi de febrer passat patia un terrible accident laboral que a punt va estar de costar-li la mà dreta. La gravetat del tall va ser tal, que el propi cirurgià que li va recompondre la mà en una clínica de València li va dir molt seriosament que anara pensant a deixar els dards durant un període prolongat de temps. Un fet que no va agradar a l’alcoià, qui desafiant al dolor i ideant una manera molt particular per a poder entrenar a casa sense afectar els 38 punts que li havien aplicat a la seua mà, va tractar de traure la força de voluntat necessària per a no perdre’s la cita i així poder-se acomiadar com havia imaginat abans de la pandèmia.
Va arribar el moment i el combinat espanyol va quedar enquadrat en el grup de cinc seleccions al costat d’Alemanya, Noruega, Bèlgica i els Estats Units, que va participar com a convidat. En l’altre grup estaven Holanda, França, Dinamarca i Polònia. Espanya va anar de menys a més i va aconseguir el primer lloc de grup. En l’altre, Holanda com s’esperava va ser el campió, mentre que el segon lloc era per a França.
Precisament els francesos van ser els rivals dels espanyols en una agònica semifinal. Quedava un últim obstacle, la selecció favorita i amb més seguidors. El combinat espanyol l’integraven Josep Masnou, Ángel Rodríguez i Mila Martínez, tota una celebritat d’aquest joc i parella de Javier Martínez en molts campionats, qui destaca d’ella que “és de qui més he aprés. Es tracta d’un talent d’aquest joc”.
En Darts 501 cada jugador o equip comença la partida precisament amb aquesta puntuació. L’objectiu final és reduir el nombre total de punts fins a arribar a zero. Per a això, cada jugador o equip ha de dissenyar la seua pròpia estratègia. La final va anar transcorrent amb una igualtat màxima, fins que en un moment donat, la partida va entrar en la seua última tirada.
Aquest moment cim li va tocar viure’l a l’alcoià, que davant si va tindre l’oportunitat de sumar 108, amb la qual cosa tancava la partida i el títol per a Espanya si era capaç de sumar dues dianes (cadascuna val 50 punts) i un huit. Un instant que Javier Martínez encara s’emociona en recordar-lo, ja que segons confessa li van vindre al capdavant tots els mals moments superats les últimes setmanes i les paraules del cirurgià que li recomanaven deixar els dards.
“Ha sigut el final somiat, el més bonic que m’ha passat en els últims set anys, quan vaig començar a dedicar-me més seriosament a aquest món. Veure tot el suport que vaig tindre durant tot el torneig per part dels meus companys i tindre l’oportunitat de donar-li a Espanya un títol d’Europa, és una cosa que mai oblidaré i encara se’m posa la pell de gallina en recordar-ho. M’emocione cada vegada que veig el vídeo”, admet.
En Chicago a la fi de mes
L’alcoià reconeix que va arribar a estar “molt afonat”, que només eixes ganes per complir un somni, que era estar en un Mundial, li van portar a seguir avant “contra vent i marea”. Té el temps just per a assaborir aquest Europeu, ja que dins de dues setmanes ix el vol de la Selecció Espanyola que disputarà el Campionat del Món de Chicago, on l’operador Bullshooter organitza des de fa més de tres dècades aquest esdeveniment que reuneix els millors del món.
“Per a ser un bon jugador de dards –confessa– no sols és important tindre una bona memòria muscular. Sobretot és un joc on mentalment has de ser molt fort. He vist a grans jugadors afonar-se en una partida. És molt important tindre molta sang freda i saber manejar-se a baixes pulsacions”.