L’últim guardià de l’artesania del calçat

Alfonso Torres va començar a treballar a una edat que ara mateix no estaria permés: Sent encara “un xiquet”, reconeix. Cobria ràpidament el curt trajecte que separava l’antic col·legi Verge dels Lliris i la plaça de Dins, i s’incorporava diligent al negoci familiar, dedicat a la reparació de calçat i fabricació artesanal. “Alternava l’escola i el treball”, recorda. La tradició era tant per part de pare com per part de mare, procedents tots dos llinatges de la zona de Còrdova, com a centenars de famílies emigrants en eixa època.

Es “va independitzar” en la dècada dels 80 i va ser llavors quan va obrir, al costat de la seua dona, Julia Soler, l’establiment del carrer*Sant Nicolau que prompte es convertiria en un referent del calçat artesanal i els complements per a la Festa. “Fem tot el que tinga a veure amb el cuir”, remarca.

Però si hi ha un article que l’ha fet popular, és sens dubte les espardenyes. “Que com vaig aprendre a fer-les?, doncs veient com eren, no tenen cap misteri”, assegura Torres, com si qualsevol persona amb una mica de destresa fora capaç de fabricar un parell d’aquestes singulars sabates, que tenen un origen rural.

I és que per a aquest sabater alcoià, acreditat com a artesà des de 1994, la fabricació de calçat associat a usos tradicionals i indumentària festera, no té cap mena de secret: “Treballem per a tota Espanya, per a festes de moros i cristians, cavalcades de Reis, Setmana Santa, teatre, cinema, fins i tot circ”, comenta. I encara que l’ofici segueix basat en la tradició, destaca que hi ha hagut una evolució quant a materials, procés de fabricació i “sobretot, ha anat millorant per a una major comoditat del client, una cosa tan simple com diferenciar el peu dret i l’esquerre” perquè, per si no ho sabien, les espardenyes originals, també conegudes com ‘espartenyes’, s’usaven indistintament.

Porta un ritme de treball frenètic, ja que ja queden pocs artesans del calçat en actiu, i encara que òbviament sent una mica de tristesa si pensa que el seu negoci no tindrà continuïtat quan ell es retire, admet que “les generacions d’ara trien el seu propi camí i em sembla bé que ho facen”. Fins que arribe eixe moment, ell continuarà cosint sabates.