Lliçó de vida

Javi Ramírez, més conegut per Jabato, podria passar per un d’aqueixos milers de futbolistes anònims que els caps de setmana poblen els camps de regional i al matí següent s’alcen d’hora a treballar o per a seguir amb els seus estudis. Formen part de l’altra cara del futbol, la més canalla. No obstant això, un dia va ser considerat un dels majors talents futbolístics que ha donat la ciutat, per a molts el més gran en una o dues dècades, que va anar dilapidant a poc a poc pel seu mal cap i les influències exteriors que li van convertir en un dels joguets trencats que és aqueix depredador anomenat futbol.

Jabato, que després de molt de temps ha aconseguit refer la seua vida i torna a ser feliç després de veure’s en l’infern, va omplir la setmana passada el Saló de Graus de l’Edifici Carbonell del Campus d’Alcoi de l’EPSA, que es va quedar xicotet per a escoltar la seua lliçó de vida i la seua experiència com a persona addictiva. Al principi, en silenci per el esquinçador relat, en els quals no va poder evitar emocionar-se, per a més endavant el seu llenguatge directe i pròxim va possibilitar que la xarrada organitzada per la Fundación de l’Alcoyano tinguera un to menys dolorós i més distés en el qual es van poder intercanviar preguntes i experiències.

Jabato, que en tot moment es va mantindre molt sencer malgrat la duresa de la història, es va presentar com una persona malalta per a tota la vida “amb una conducta addictiva des dels 13 anys en cocaïna, alcohol i jocs”. Tot va començar sent jugador del Cadet de l’Alcoyano, en aquells dies ja començava endevinar-se el seu talent natural, “era algú com vosaltres, amb un somni, que era ser futbolista. Tenint 13 anys ja em cridaven a entrenar amb el Juvenil de Nacional, amb gent de 17, molt més major que jo, la qual cosa va fer que començara a prendre decisions a edat més primerenca. Un dia vaig decidir malament i em vaig equivocar per a tota la vida, convertint-me en un malalt. Em vaig convertir en una persona superba, prepotent i feia una vida totalment oposada al que ha de ser un esportista, ni dormia, ni menjava, ni descansava”.

Pot llegir el article complet en l’edició de El Nostre del dissabte 23 de febrer.

Foto: Jabato no va poder evitar emocionar-se en l’acte organitzat per la Fundación de l’Alcoyano. Xavi Terol