Lletraferits -ides

El diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua defineix el terme lletraferit-ida com l’adjectiu que qualifica a les persones amants de conrear les lletres i que, a més, pretenen amb la seua tasca millorar aquest àmbit artístic i cultural. Com veieu, a banda de l’ofici hi ha l’aposta ferma d’enriquir la nostra llengua que, novament, es troba amenaçada per les institucions que haurien de fomentar-la i protegir-la.

Ara bé, no tinc cap dubte que estem d’enhorabona, almenys en aquest xicotet indret del nostre país. Pareu atenció, vos diré el perquè. Intentaré no ser xovinista. Hem sigut, som i serem, terra de lletraferits i de lletraferides. Tan sols un exemple. L’agenda cultural de la nostra ciutat ha estat farcida d’activitats lligades a les nostres lletres aquesta setmana. Quan dic “nostres” no vull oferir una visió patriotera d’allò que s’escriu ací, sinó més aïna tot el contrari, atès que els escriptors i les escriptores d’Alcoi han ajudat a fer popular la narrativa escrita en valencià arreu del territori de llengua comuna.

Dilluns de vesprada va ser Carles Cortés –Premi de Narrativa Eròtica de la Vall d’Albaida, entre d’altres– qui va presentar la seua darrera novel·la, Diaris creuats, en què ens apropa a la relació d’amistat entre dos joves solitàries que comparteixen sentiments i intimitats a través dels diàlegs que mantenen. El va acompanyar un altre referent de les lletres, Silvestre Vilaplana –Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, entre d’altres–.

L’agenda cultural ha estat farcida d’activitats lligades a les nostres lletres. No vull oferir una visió patriotera d’allò que s’escriu ací, sinó més aïna tot el contrari, atès que els escriptors i les escriptores d’Alcoi han ajudat a fer popular la narrativa escrita en valencià arreu del territori de llengua comuna

Dimecres l’agenda marcava una altra cita destacada. Alhora que Jordi Raül Verdú –que enguany ha publicat el llibre número 100– participava en la Festa Valor celebrada a Alacant, Natàlia Gisbert –Premi Enric Valor de Novel·la, entre d’altres– presentava Després del salt, un trepidant thriller psicològic farcit de girs narratius on explora les profunditats de les nostres ànimes i les relacions humanes amb motiu de resoldre una mort.

Dijous teníem una oportunitat per retrobar-nos amb l’estimada i enyorada Isabel-Clara Simó –Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i, per a molts, Mare Superiora de la Congregació Alcoiana de Lletraferits i Lletraferides–. Ho fèiem de la mà de Josep-Lluís Santonja –Premi Bernat Capó, entre d’altres– qui ens parlava del seu arxiu literari que és, en si mateix, una joia, ja que recull tot el fons documental de llibres, quadres, revistes i objectes personals que l’autora va donar al nostre poble abans de morir.

I si vos sembla poc, aquestes últimes setmanes ens assabentàvem que la darrera novel·la de Mercè Climent –Premi Ciutat d’Alzira, entre d’altres–, Més enllà dels murs, on ens presenta la història de la deportada al camp de concentració per a dones de Ravensbrück, Virtudes Cuevas, arribava a la tercera edició i que Francesc Gisbert –Premi Ciutat d’Elx, entre d’altres– havia sigut l’encarregat d’escriure el manifest de l’acte institucional del 9 d’Octubre.

No citaré ningú més. No perquè no n’hi haja, sinó atès que no vull deixar-me fora ningú. En qualsevol cas, queda clar que al caliu dels nostres lletraferits i de les nostres lletraferides, les lletres valencianes estan en bones mans i nosaltres els ho hem d’agrair de tot cor.

Advertisements

Send this to a friend