Llenguatge solidari: classes de castellà per als ucraïnesos

Les conseqüències de la guerra entre Ucraïna i Rússia continuen sent devastadores per a totes les famílies, que per desgràcia, han vist les seues vides totalment transformades. Aquestes persones desplaçades involuntàriament han de migrar del país, en moltes ocasions separades dels seus sers estimats. Solos i confosos, s’enfronten a una de les grans barreres més comunes en aquestes situacions: l’idioma. Per al cas d’Espanya, la gran diferència entre tots dos llenguatges suposa un abisme en la integració i la cerca d’ocupació. Aquestes són les raons per les quals a Alcoi, Creu Roja haja decidit fer un pas avant i ajudar a aquestes persones.

A causa de l’arribada de l’estiu, l’Escola Oficial d’Idiomes, encarregada de fer classes de castellà a les famílies assentades a Alcoi, ha tancat les seues activitats i per això Creu Roja ara continua la seua labor. Mónica Guillem, treballadora social de l’organització, comenta que “veiem que existeix una necessitat i per això realitzem aquestes classes durant juliol i agost, fins que l’EOI reprenga les classes al setembre”. Les sessions, que tenen lloc els dilluns i els dimecres de 10’15h a 12’15h en la pròpia seu de Creu Roja, estan sent molt ben rebudes per les més de 20 famílies residents a Alcoi. Per a facilitar el treball, les classes es divideixen en dos grups: un infantil per a xiquets entre 3 i 8 anys, amb activitats com a jocs de taula o manualitats, i una més general per a la resta de persones que aprenen les nocions bàsiques de l’idioma en diversos grups.

METODOLOGIA COMUNICATIVA
L’encarregada de realitzar aquestes classes de castellà és una voluntària ucraïnesa que porta temps establida a Espanya. Oksana és conscient de les dificultats que suposa aprendre un idioma i per això aprofita el seu domini de totes dues llengües per a facilitar el seu aprenentatge. “Intente aprofitar tot el temps que tenim perquè parlen entre ells i conten la seua història”, esmenta Oksana en relació a la metodologia que està seguint. En aquestes classes no sols se’ls ensenya a manejar l’idioma, sinó que també es busca una comprensió de les diferències socials i els costums entre tots dos països. “Ensenye que és millor dir ‘m’agradaria’ que ‘jo vull’. O que si algú pel carrer els diu ‘adeu’ en comptes de ‘hola’, no vol dir que estiga enfadat amb ells”, aclareix la professora. Abans de res, aquesta integració pot facilitar a les famílies la cerca d’ocupació i en paraules d’Oksana: “per a voler alguna cosa d’ací i que es troben a gust, malgrat la situació”. La diferència entre les edats també suposa un desafiament, fent que algunes persones aprenguen més ràpidament l’idioma i creant uns certs desnivells. No obstant això, des de Creu Roja es mostren positius amb el progrés general.

UNA META, NO UN HOBBY
“No som ací per la nostra pròpia voluntat, hem sigut desplaçats. Però agraïm la gran ajuda de Creu Roja i dels espanyols”. Veronika, una de les ucraïneses que atén les classes, lamenta que l’estada a la nostra ciutat siga causa d’una tragèdia i no per iniciativa pròpia. Esmenta l’agradable que és la gent amb ells i indica que aprendre l’idioma en condicions, és més una meta que un hobby. “Estan separats de les seues famílies. Comenten que els espanyols són molt agradables i si foren vacances genial, però ho han perdut tot i la diferència és abismal”, aclareix finalment Oksana.