Llarga vida a Manuel Candela
Després d’aglutinar un dels millors historials de l’esport local –quatre presències en una Paralimpiada, amb diploma olímpic inclòs a Pequín 2008, tres vegades campió d’Europa i una subcampió mundial en 1999, a més de més de quinze vegades podi en el Nacional a l’aire lliure–, havíem perdut la pista a Manuel Candela.
Fins que el cap de setmana passat, en la llunyana Santander, en el bell paratge del Palau de la Magdalena, l’arquer alcoià deixava arrere tres anys de llarg calvari com a conseqüència d’una complexa lesió de muscle que li va obligar a passar pel quiròfan.
El bo de Manolo aconseguia retrobar-se amb el podi a nivell nacional després de pujar al segon graó del podi del Campionat d’Espanya a l’aire lliure en tir amb arc. Als seus 54 anys es penjava la medalla de plata després de no poder superar en la final al d’Almeria José Manuel Marín (6-4). L’alcoià havia finalitzat tercer en la ronda de classificació. En vuitens derrotava al *arquero càntabre Ignacio Gutiérrez per 6-0, en cambra es va imposar al català Jesús Martínez per 6-2 i en la semifinal es va desfer del gallec Manuel Bragué per un atapeït 6-4.
Manuel Candela ja havia donat mostres de la seua recuperació de la complexa lesió de muscle el passat mes de febrer quan es va proclamar campió d’Espanya de sala en el seu retrobament amb l’alta competició.
No obstant açò, la prova de foc definitiva va ser el campionat d’aquest cap de setmana passat. “Ni esperava una medalla i ha sigut una enorme alegria veure’m una altra vegada en el podi del Nacional a l’aire lliure. El meu retorn, més que una oportunitat per a estar ací m’ho vaig voler prendre com un repte personal. Volia obligar-me a entrenar per a no estar fóra i apartar-me definitivament del mon de la competició”, ha explicat l’alcoià, molt feliç per aquest retorn tan triomfal.
Es compleixen tres anys quan la seua vida esportiva –i fins i tot personal– va patir un important revés que li va poder deixar per sempre fora de la competició i també anava a condicionar-li el seu dia a dia donada la seua condició de persona que necessita la cadira de roda per a moure’s.
Va ser en 2015 quan un metge li va diagnosticar trencament d’un tendó del muscle. L’única solució possible era la intervenció quirúrgica, que si escau li obligava a estar mig any sense poder manejar la cadira de rodes. Atès que l’operació exigia d’una complexa recuperació, Manuel Candela va decidir no recórrer a la cirurgia, però un any després, veient que la lesió també limitava la seua vida, va decidir passar pel quiròfan.
Després d’un any llarg de tortuosa recuperació, torna a ser feliç, no ja perquè pot portar una vida normal com abans de la intervenció, sinó que ha tornat a competir i de quina manera, recuperant sensacions que ja tenia oblidades.
Aquest subcampionat nacional li ha obert una altra vegada les portes de les cites internacionals, alguna cosa que ja tenia oblidat feia temps. Coincideix que 2019 és any preolímpico i el Mundial d’Holanda serà classificatori per a Tòquio 2020. “M’han comentat alguna cosa, però jo els he dit que vull anar a poc a poc a veure com respon el muscle. El Mundial serà al juny, la qual cosa significarà que les competicions classificatòries començaran a disputar-se al febrer o març, amb el que la preparació caldrà començar-la abans de final d’any, en ple hivern i amb el que açò representara. Ara mateix no em pose cap meta, solament anar dia a dia. El meu repte era tornar a sentir-me competitiu i afortunadament ho he aconseguit. Tot el que ha vingut després, ha sigut un premi”.