L’hoquei local deixa de ser unidireccional

Molts creuran que els ha mogut el seu romanticisme, uns altres el veuran amb enveja, la veritat és que l’Sporting Hoquei Alcoi, que és com es fan cridar, no és flor d’una nit portada fins els limites, on es fan molts propòsits i l’endemà ningú es recorda de res.

Han sigut anys de madurar una idea, d’anar sumant adeptes a la causa, fins que per fi s’han acabat donant les garanties per a acabar de donar-li la forma i fer-la realitat, a més a la ciutat en la qual la majoria d’ells un dia van perseguir un somni, que alguns van aconseguir complir i altres es van quedar en el camí.

L’arrel, l’impuls de reunir-se una altra vegada en un vestuari, van anar dos de les millors generacions que ha donat l’hoquei local, dues cinquenes úniques que van aconseguir arribar molt lluny en els Campionats d’Espanya a nivell de base, on fins per quatre vegades van aconseguir pujar al podi.

La fornada de canterans del Patín Alcodiam nascuda entre 1987 i 1991 va acabar tercera d’Espanya en el Nacional júnior que es va disputar a Burgos en 2007. A ella li va seguir la cinquena nascuda entre 1992 i 1994, que fins a tres ocasions va aconseguir acabar tercera en el Nacional. Va ser en el Campionat d’Espanya aleví de la Corunya de 2005 i dos anys després, en el Nacional infantil i juvenil que es va celebrar a la nostra ciutat, també van aconseguir acabar tercers.

JUGAR A l’ESTRANGER
D’aquelles dues generacions úniques, alguns van fer realitat el seu somni i van aconseguir debutar en el primer equip del Alcodiam, encara que ningú va aconseguir assentar-se i la majoria va haver de marxar fora per a continuar jugant, uns ho van fer en la Lliga Sud en el HC Cocentaina o el CP Muro, uns altres van fer el salt a Primera Nacional i van vestir la samarreta del Raspeig, i va haver-hi dos casos, els d’Isaac Aznar i Pau Moltó, que van trencar la barrera de jugar a l’estranger, convertint-se en els primers jugadors locals a competir fora, en concret en la lliga francesa.

REUNIR-SE UNA ALTRA VEGADA A MÚRCIA
Si l’hoquei els havia unit en l’edat d’aprenentatge, les seues circumstàncies els va acabar separant, fins que fa tres anys els camins d’alguns d’ells van tornar a unir-se. Va ser a molts quilòmetres d’Alcoi, en la recòndita Murcia, per ser una ciutat sense cap tradició dins del món de l’hoquei, que iniciava en aquells dies el projecte de crear un equip sota el nom del Pou Ciutat de Múrcia.

Aquell equip que va buscar a jugadors alcoians com a la nostra ciutat ha recorregut tantes vegades a jugadors catalans per a reforçar les seues plantilles, va aconseguir ser campió de Lliga i Copa de la Lliga Autonòmica d’aquella regió en dues temporades consecutives, la 2017/18 i 2018/19.

Aquella experiència va començar a il·luminar un projecte que ara ha acabat eixint a flotació definitivament. Un any abans un grup de jugadors de la nostra ciutat havien començat a entrenar en Banyeres a l’ésser l’única localitat de la comarca sense equip i amb instal·lacions per a la pràctica de l’hoquei.

El temps anava passant, més jugadors es van il·lusionar amb la possibilitat de crear un nou club a nivell local, fins que aquest últim estiu es va decidir fer el pas definitiu. “Havia arribat un moment”, confessa Andreu Ferre, un dels porters de l’equip i responsable de la seua posada en marxa, “que calia prendre una decisió. La pista de Banyeres estava cada vegada pitjor, és impossible jugar partits allí, a més quasi tot l’equip vivim a Alcoi, damunt els patrocinadors que ens ajuden també són d’ací, per la qual cosa decidim traslladar-nos definitivament i crear l’Sporting Hoquei Alcoi. Era una decisió de sentit comú més que una altra cosa”.

COMENÇAR EN LLIGA AUTONÒMICA
Per noms, es tracta d’una plantilla que convida a pensar en la Lliga Sud com a mínim, però han preferit ser prudents i el primer any començar en Lliga Autonòmica, on tindran com a rivals al Patín Alcodiam, que ha inscrit a dos equips A i B, el HC Cocentaina ho farà amb tres, dos també ha presentat el Raspeig i amb un competiran el CP Muro, CP Xàbia, Gandia HC i CH Sedaví.

Dotze equips en total en una lliga que té previst començar aquest mateix cap de setmana, encara que a l’Sporting Hoquei Alcoi li toca descansar. La majoria de la plantilla són jugadors formats en la pedrera del Patín Alcodiam a excepció d’Héctor Bordonado (Raspeig), Rafa Martí (HC Cocentaina) i el porter madrileny Manu Monje, que després de passar pel Alcodiam va jugar en el Raspeig.

CARLOS PÉREZ, FITXATGE DE LUXE
Precisament Monjo és un dels fitxatges de luxe d’última hora, al costat de Carlos Pérez, que després de deixar aquest estiu el Alcodiam per raons de treball, seguirà en actiu com a verd-i-blanc, que són els colors de l’Sporting Hoquei Alcoi, inspirat en l’Sporting de Lisboa, un gran de l’hoquei portugués.

La resta de la plantilla la integren: com a porters, Juan Sanjosé, Andreu Ferre i Charly Tarrazó, mentre que com a jugadors de pista estan Víctor Silvestre, Pau Moltó, Pedro Parras, Jordi Seguí, Norton García, Luis Sanjosé, Isaac Aznar, Héctor Bordonado, Quico Rico, Pepe Gil, Rafa Martí i Mauro Pastor, estant en la banqueta un històric de l’hoquei local, Rodolfo Aznar.

“El nostre propòsit”, recalca Andreu Ferre, “no és fer la competència al Patín Alcodiam ni molt menys. Ni pretenem ser un competidor ni un rival d’ells. És un projecte totalment oposat, ja que no tenim els mateixos objectius competitius. Ells tenen jugadors de formació i compten amb equips d’alt rendiment en lliga superiors mentre que nosaltres tan sols som un grup d’amics que solament busca continuar gaudint de l’esport que ens apassiona, tractant de fer les coses tan bé com siga possible i amb la mateixa il·lusió que com quan ens vam posar els patins per primera vegada”, va subratllar per a finalitzar.