L’etat c’est moi. RAFAEL TEROL GISBERT. Membre de Compromís Alcoi

Erase una vez un sanguinario dictador, que se hacía llamar Caudillo de España por la gracia de Dios.” Aquell sicópata s’hi fonamentava en la teoria de l’origen diví dels reis , malgrat no hi ser de sang reial. Exercia el poder sense aturador ni contrapoder, despoticament. Anys i segles abans ja ho havien fet els borbons, seguint les doctrines de l’ultra conservador Bossuet. El més eminent d’aquella praxi absolutista fou Lluís XIV de França, que arribà a dir que l’Estat era ell ,de la seua propietat. El net d’aquest , Felip V de les Espanyes, transformà l’Estat Confederal dels Austries en un altre de tipus unitari, centralista i absolutista.

La qüestió és que a hores d’ara seguim igual. Amb la mateixa política borbónica. Tenim un President, un altre cabdill – sense cap gràcia- però amb el mateix tarannà centralista i absolutista ( L’Estat és ell ). S’ha cregut l’amo de la Constitució i l’aplica al seu caprici. S’en riu de la separació de poders, doncs domina l’executiu, el legislatiu i el judicial. Instrumentalitza i domestica el Tribunal Constitucional. Censura actes culturals. Utilitza els funcionaris de l’Estat per atacar els adversaris polítics. Subvenciona i compra mitjans de difusió per calumniar aquells ( tècnica del KOMPROMAT rus). Practica la intolerància front els drets d’expressió , participació i manifestació. Tanca ràdios i televisions perquè no s’expresen en la llengua del “imperio” . Ataca la llengua dels Països Catalans (despreciant l’art. 3 de la Constitució). Discrimina aquestos als presupostos anuals , seguint la política colonialista dominant des d’el segle XVIII. Les “errades” empresarials (Caixes, Autopistes de Madrid, Castor de Florentino Pérez….) les repercutix als consumidors.

En fi, el Govern de l’Estat entén la Constitució com si fós el “Fuero de los Españoles”. Es clar, la gran majoria dels fundadors del PP no hi estaven pel canvi de règim. Ni tan sols votaren la Constitució que ara tan utilitzen per frenar iniciatives d’altres . Assolit el poder, molts d’ells la respecten enriquint-se.

Però, ara que pense, no sé si dec publicar aquest escrit. Podria no ser constitucional.